Mi Dama Azul

veler

una nova temporada de navegació

Escrito por midamazul 14-06-2011 en General. Comentarios (0)

 

 

 

A bordo del Marestany.

 

Després d´haver dedicat una jornada a netejar l´obra viva del casc del veler, la proa del nostre barco torna a trencar les aigües davant Barcelona.

Tota feina al port  és feixuga. Tant la tasca burocràtica (posar al dia el rol, despatx i passar la inspecció)com la física: rascar la quilla amb una espátula sumergits sota l´aigua. I sort d´això, perque aixecar el veler amb la grúa és car i implica més d’ un dia en el carenat (veure post “pasar por la quilla”).

Però ara ha arribat la part bona i el Marestany està preparat per encetar una nova temporada de navegació.

Amb un vent de garbí de 10 a 15 nusos, suficient per inflar la vela major i la gènova, naveguem amb el compàs marcant 120º i tocant la fresca per l´amura d´estribor i caient a estones a través. Avancem a una velocitat de 5 a 6 nusos.

 

.

 

 

Estem Toni i jo satisfets en comprovar que tot funciona correctament. Només cal arreglar uns quanta detalls habituals en una nau vella com és aquest Puma de 29 peus d´eslora.

La brisa a la cara, l´estela aplanant l´aigua que deixem enrera, la proa partint les petites onades… tot forma un perfecte equilibri entre nosaltres i la gran extensió blava.

Els postres pensaments es veuen sobtadament trencats en veure per l´aleta d´estribor un gran peix que salta fora de la superficie, possiblement una tonyina, fa uns quanta salts abans de desapareixe sota l´abisme fosc. En aquell món que ens demana una vegada més que el visitem.

 

david fluxà

 

 

Expedició Balenes 2011

Escrito por midamazul 15-05-2011 en General. Comentarios (0)

 

 

El catorze de maig de 2011, a bordo del veler "Apnea", amollem les amarres per anar a la recerca un any més de les balenes. La setmana anterior, la sortida va quedar abortada degut al mal estat de la mar; el vent de llevant va condicionar molt la decisió de enfilar a aigües obertes.

Però avui tenim un cel seré, una bona temperatura primaveral i un suau vent de garbí que gairebé no aixeca trangol.

Malgrat tot, estem una mica pessimistes quan a la possibilitat de trobar-nos amb aquests mamífers degut a que hem sentit dir que ja fa gairebé un mes que es van veure alguns exemplars de rorquals per les nostres costes. Això podia indicar que els grups ja han passat i arribem tard? calia comprovar-ho.

Marquem rumbo 170º amb el motor en marxa perque el vent és escàs i ens ve amurat d´estribor. Mentre seguim la costa i encara som a 2 milles de la bocana del port, deixem anar pel mirall de popa un parell de línies de curri-cà, tot i que sense massa esperança de pescar alguna cosa. Les nostres mirades estan posades a la gran extensió blava que s´obre davant nostre...

Aviat, com esperavem, comencem a veure peixos lluna ("mola mola") que es dediquen a menjar amb la seva gran boca les meduses tipus "velela" que arriben a les platges per aquestes èpoques, també conegudes pel nom comú de Barquetes de Sant Pere degut a que tenen una escama en forma de vela per propulsar-se de forma natural. L' aleta dorsal d´aquests curiosos peixos fa que hom confongui amb la temible aleta d´un tauró.

 

.

 

 

Poc a Poc, amb sis nusos de corredera, ens anem separant de la calima costera. Tot just quan el GPS indica que sóm a cinc milles davant de les platges de El Prat, un suspitós moviment d´escuma apareix a un cable de la proa del "Apnea". Serà un peix que ha saltat fora de l´aigua? Segons després, un enorme llom color gris fosc ens deixa sense respiració.

Les nostres amigues ja són aqui. Les hem troban una vegada més. Un any després de la darrera trobada.

 

.

 

 

Però ens veiem momentaneament decebuts en comprovar que el gran animal s´ha capbusat i van passan els minuts sense apareixe. Tots sabem que li cal el mateix aire que respirem els humans i que aviat tornarà a fer acte de presència, moments que aprofitem per posar a punt per enèsima vegada les nostres càmeres. Efectivament, el soroll que fa el seu espiracle en treure l´aire i l´aigua al emergir, ens fa dirigir la vista cap a la banda de babor. Una gran massa marró està flotant al seu voltant, fruit de la seva defecació indicatiu de que s´està alimentant. Ens tornem a apropar i quan estem a l´alçada adequada per disparar els nostres objectius... torna a enfonsar-se. Això ens fa sentir una mica com el Capità Ahab en la èpica persecusió de la seva balena blanca en la famosa novela Melville, tot i que, afortunadament, aquesta vegada els arpons estan canviats pels objectius de les nostres càmeres.

Els nostres esforços no triguen a ser recompensats. En el temps que triga a tornar a sortir aquest gegant dels mars, uns deu minuts, apareixen dues balenes més al seu costat i totes adultes. Aquests nous exemplars semblem més confiats que el primer i apareixen al costat mateix de la borda. Els instants són impresionants i lo que veuen els nostres ulls és difícil de descriure... Mentre filmem als rorquals, un d´ells es posa sota la nostra quilla, en uns moments de gran tensió... (veure filmació a sota d´aquest texte).

 

video balenes:

 

http://www.vimeo.com/23733289 

 

Per sort, aquests mamífers són molt inteligents i saben perfectament guardar la distancia necesaria amb l´home i la seva enorme aleta caudal, que es perfila sota la transparent aigua, passa per l´obra viva del veler sense tocar-la. Nosaltres ja fa uns moments que hem apagat el motor i hem deixat de fer girar l´hèlice com a mida de precaució.

La familia de rorqual comú (balaenoptera physalus) segueix el seu camí, alimentan-se dels petits crustacis que en aquesta època omplen la mediterrània i nosaltres decidim no insistir més en el nostre apropament i també la nostra familia que avui ens hem aplegat a bordo de l´Apnea, enfilem a port pletòrics d´haver pogut contemplar una vegada més una de les meravelles que ens depara la natura.

david fluxà