Mi Dama Azul

snorkel

Laminaria a la Mediterrània

Escrito por midamazul 26-12-2013 en mediterrania. Comentarios (0)

En aquest blog ja hem parlat diverses vegades de la vegetació que podem trobar al fons marí. Sempre s´ha tractat de espècies endèmiques mediterrànies, algues i plantes. Però fa unes setmanes, un cop més el Gran Blau em va sorprendre amb un alga que no esperava veure tant a prop de la nostra costa.

Vaig estar capbussant-me en aigües de la costa nord d´Alacant, concretament per la zona de Dènia i exactament a la platja de l' Almadrava, una jornada després d' un temporal de mestral i amb la visibilitat submarina bastant dolenta. El fons encara conserva grans praderies de posidònia (buscar post), el que sempre és una bona notícia donat la recessió que pateix aquesta preciosa planta. En canvi, el que no m' esperava era trobar estensos brots de laminaria, un vegetal submarí típic de l´Atlàntic i que es va introduir a les nostres costes a través de l' Estret de Gibraltar. Els companys meus que acostumen a practicar apnea per aquesta zona m´han dit que no es difícil trobar-se amb grans praderies que donen un color verd molt viu, molt més clar que la resta del que estem acostumats a trobar. 

Ple que vaig poder comprovar, la laminaria convivia al costat de la resta de vegetals i el peixos que es guarien al seu interior són els que acostumem a veure als biotops submarins habituals. 


david fluxà



a sobre, praderia de laminaria

un serranus scriba entre les fulles

la platja de l' Almadrava de Dènia, amb restes de posidònia un vespre després d' un temporal de mestral

padina pavonica

Escrito por midamazul 04-11-2012 en General. Comentarios (0)

De vegades, quan ens submergim sota el mirall blau, no ens fixem amb el que és més elemental i comú. És com si els arbres no ens deixessin veure el bosc. Així és el cas de l´alga que podem trobar en la majoria de les nostres apnees, es tracta de la padina pavonica, de la classe de les Phaeophyceae o algues brunes.

Tantes i tantes vegades fotografiant el fons marí i les seves espècies animals, tants cops enfocant els moviments d´un peix... i allà la tenim, davant nostre: majestuosa, bonica, amb la seva forma que imita els cargols del vestit d´una ballarina de flamenc. De fet, quan la veiem enganxada al fons de pedra, segueix el moviment de les onades tot imitant els moviment d´un ball folclòric. Els sus talls arrodonits i ondulats, de consistència forta, formen part del paissatge de les nostres escenes mediterrànies. Moltes són les imatges en que apareix aquesta alga com a complement perfecte d´un quadre submarí. La padina apareix en moltes de les meves fotografies; avui he escollit unes poques com exemple, però la veritat és que el nostre fons marí no tindría raó de ser sense aquest vegetal com a teló de fons.

La padina pavonica es reprodueix a l´estiu i és una alga que tolera molt bé la llum del sol i l´aigua amb bona temperatura, és per això que la podem trobar a poca profunditat, gairebé a la superficie, i desapareix a partir dels 20 metres de fons. S´ha descobert que té propietats dermatològiques, sobretot pel que fa a millorar l´elasticitat de la pell.

 

(les imatges d´aquest blog estan fetes en apnea, és a dir, a pulmó lliure i sense ajut d´estris mecànics de respiració)

 

 

david fluxà

 

 

 

padina1.jpg

padina pavonica

 

mollet1.jpg

mullus surmuletus

 

tord1.jpg

symphodus

 

sard1.jpg

diplodus sargus

 

vidri10ok.jpg

diplodus vulgaris

 

img2229um.jpg

padina pavonica

el rec del molí

Escrito por midamazul 26-07-2012 en General. Comentarios (0)

 

 

 

A la preciosa vila marinera de l´Escala, a tocar del port, trobem la Platja de El Rec del Molí dins de l'indret protegit conegut com les dunes humides que recorren el camí de ronda que porta a les ruïnes d´Empuries, cobert per alts pins i llargs canyissars, i que formen part d´un dels paratges més interesants de la costa de l´Alt Empordà. Aquesta cala rep el nom de la canalització medieval que es va dur a terme per formar un curs d'aigua paralel al riu Ter, aportant cabdal als municipis propers i que desemboca a la mateixa sorra fina on comença el nostre recorregut submarí.

Precisament aquesta aportació d´aigua dolça li dóna un atractiu submarí molt peculiar, una font de nudrients per les espècies marines; com també és peculiar el fons de roca erosionada de forma molt capritxosa per la natura, tot formant cràters de circumferència perfecta o els interesants arcs que veiem a les imatges i que estan situats a la part de llevant de la cala a una profunditat de tant sols 2 a 4 metres. Podem sumergir-nos i passar per sota d´aquests "ponts" com si formessin part d´una obra feta pel millor enginyer.

Llàstima que el dia en que vàrem fer aquest safari fotogràfic la sorra estava remoguda i la unió de l´aigua dolça i salada, de diferent densitat, provoca que estigui més tèrbola encara.

Tot i així alguns peixos són 'capturats' pel nostre objectiu i poden formar part de la col.lecció d´aquest blog.

 

(aquest reportatge està fet practicant apnea, és a dir, sense l´ajut de cap estri mecànic de respiració)

 

 

david fluxà

 

 

 

 

 

 

parablennius philicornis

 

mullus surmuletus

 

symphodus

 

cala Sant Francesc

Escrito por midamazul 01-04-2012 en General. Comentarios (0)

A Cala Sant Francesc, passat el port de Blanes direcció nord, podem trobar en aquesta época, a l´inici e la primavera, un racó tranquil lluny del sorrollós estiu. I més plàcid encara quan la superficie de la mar està completament plana com en el cas d´aquests dies anticiclònics.

La temperatura de l´aigua, encara molt freda, no ha impedit que ens endinsem una vegada més dins la profunditat blava. La transparència i la visibilitat ens ha ajudat molt a practicar la nostra passió: la fotografia submarina en apnea.

Per sobre la sorra gruixuda veiem rossegar-se un petit nudibranqui de tons marronosos puntejat de taques blanques. Ja feia temps que no observava un d´aquests curiosos invertebrats marins (buscar post "nudibranquios"en aquest blog).

L´Estat de la mar i l´absència de tràngol fa que les espècies comuns no es moguin massa i romanguin amagats al seu cau. És el cas del serranus cabrilla que aboca el seu cap mirant-nos encuriosit. També els gòbits estan quiets entre la pedra i la sorra abans de fugir esperitats en apropar la nostra càmera. El gobius bucchichi ens permet uns segons de treva abans de donar un fort cop de cua.

També un simphodus actua de la mateixa manera: enganxat a la paret fins que d´un ràpid moviment de l´aleta caudal fa que desaparegui.

(totes les imatges han estat preses en apnea, és a dir, a pulmó lliure)

 

david fluxà

 

serranus cabrilla

 

serranus cabrilla

 

nudibranqui

 

gobius bucchichi

 

symphodus

 

parablennius pilicornis

 

 

la gran familia symphodus

Escrito por midamazul 08-10-2011 en General. Comentarios (0)

 

 

Ja portava moltes jornades en remull intentant fotografiar amb detall la gran familia dels làbrids. I entre els làbrids mediterranis trobem els del famós gènere symphodus, molt comú a les nostres costes. Un peix d´hàbits plenament bentònics, molt territorial i que en aparellar-se el mascle mostra una forma de "ball" molt curiosa al posar el seu cos verticalment, amb totes les seves aletes desplegades i els seus llavis molsuts i prominents (el seu nom, làbrids, vé donat per aquesta acusada formació carnosa a la boca), tot fent petits saltironets. Detalls que va investigar i descubrir en el seu temps el gran naturalista de principis del segle XIX, Georges Cuvier. Els seus jocs amorosos els porten de vegades a lluir ferides en el seu llom, com podem veure a la imatge dels tres tords al seu forat (el seu nom comú), on un mascle ensenya una forta ferida al llom en plena disputa amb un altre rival per una femella.

Nosaltres, els apneístes del segle XXI, tenim més recursos per endinsar-nos en el fons marí i poder observar els colors vius que mostren alguns dels seus gèneres i subgèneres d´aquesta familia tant nombrosa.

Tot i no ser un symphodus, però sí un làbrid, el Thalassoma pavo que apareix a la foto en que es pot veure la seva típica posició vertical, ens mostra un tons blaus i turquesa preciosos; veure-ho amb els nostres ulls ens demostra que la natura supera la millor paleta del millor pintor. Ni tant sols el nostre objectiu pot mostrar-ho amb totalitat.

Els symphodus depositen els seus ous sobre els llargs talls de la planta submarina posidonia, de la que tants cops hem parlat en aquest blog. Aquestes praderies verdes són la seva casa, refugi i indret alimentici. Esperem que l´home, amb la seva explotació desmesurada, no faci desapareixe aquesta espècie tant bonica de les nostres aigües.

david fluxà

 

 

thalassoma pavo