Mi Dama Azul

sea

el fons marí del Maresme, 2a part

Escrito por midamazul 08-07-2012 en General. Comentarios (0)

Com ja vàrem parlar en una ocasió, un dels meus llocs preferits de busseig és la llarguíssima barra de pedra que passa paral.lela a la costa del Maresme, concretament la que està situada entre els municipis de Vilassar de Mar i Cabrera de Mar.

Es tracta d´un fons de pedra baixa i plana, oberta en alguns punts per escletxes i marquesines, col.locades per la natura (o per l´home: hi ha qui diu que és la antiga Via Augusta romana; busqueu post "el fons marí del maresme") a un fons ideal per la pràctica de la immersió a pulmó lliure. La barra la trobem entre un fons que va dels 5 als 12 metres, a només unes 150 braces de la sorra de la platja. Aquesta situació i la poca distància en kilòmetres que hi ha de la gran ciutat, penso que fa que la visita a aquest biotop submarí sigui obligada.

Això sí: és fa imprescindible l´us de boia homologada perque les nombroses embarcacions que passen, sobre tot en aquesta època, poden donar-nos un ensurt si no ens veuen.

Del recull d´imatges que exposo, podem veure exemplars de làbrids com el thalassoma pavo o el coris juli. També és fàcil observar serrànids com el territorial serranus scriba, espàrids com el sard comú o el sard real (diplodus), entre d´altres.

(les fotografies submarines exposades en aquest blog están fetes practicant apnea)

 

david fluxà

 

 

 

diplodus cervinus

 

rascassa

 

coris juli

 

serranus scriba

 

thalassoma pavo

 

diplodus diplodus

 

estiu

Escrito por midamazul 17-06-2012 en General. Comentarios (1)

El thalassoma pavo és un peix de la familia dels làbrids de costums molt territorials, molt mogut, sobretot quan està en época d´aparellament, com és el cas d´ara que arriba l´estiu. Ja hem mostrat en altres entrades d´aquest blog els preciosos colors que mostra aquesta espècie amb una curiositat que no es dóna amb la resta de la seva familia: de nit s´amaga sota la sorra per fugir dels seus depredadors. Cal tenir en conte que els seus colors vius són una atracció pels peixos grands.

El chromis chromis o "castanyola", en canvi, és molt més tranquil. Ara que l´aigua està escalfada el podem veure passejant en grands grups o a l´entrada del caus foscos. Com ja hem mostrat altres vegades, quan son alevins tenen un to blau elèctric que contrasta amb el color fosc que va adquirint en fer-se gran.

La femella tripteterygion es diferencia molt del mascle. Ella no necesita ensenyar els colors càlids del seu company, es camufla entre la vegetació fins i tot amagant-se dels seus congèneres.

Aquests dies és molt més fàcil trobar-se amb els sards comuns, diplodus, preparats per perforar amb les seves fortes dents els musclos o qualsevol incrustació dura enganxada a les roques.

I si ens apropem a les roques on més arriba la llum del sol, en aigües someres; si busquem petits detalls enmig de enormes ecosistemes de vida, trobarem el parablennius intermedius treient el seu cap, tot abocan-se d´un forat que sembla fet a la seva mida...

les imatges d´aquest blog estan fetes en apnea submarina. Sense medis de respiració mecànica.

 

david fluxà

 

 

thalassoma pavo

 

chromis chromis

 

tripterygion

 

diplodus

 

parablennius intermedius

 

un món aliè

Escrito por midamazul 03-06-2012 en General. Comentarios (0)

Mentre l´aigua de la mar es va escalfant dia a dia, observem que un major nombre d´espècies van apareixen entre el biotops submarins. Com si la temperatura marqués el tret de surtida d´una cursa en la que els peixos es disputen un territori i els seus recursos. L´època d' aparellament es va realitzar, en moltes families, en començar la primavera i podem trobar molts grups d´alevins a l´entrada de les coves i forats que serveixen de refugi dels seus depredadors. De moment, el seu món es redueix a uns pocs metres quadrats de univers blau, però aviat començaran a buscar aliment i desplaçar-se per altres indrets.

En el cas de les families amb costums bentòniques, en que la seva vida es basa en cercar menjar pel fons, com podem veure a les diferents imatges. No em cansaré de repetir la dificultat que comporta observar, seguir, fotografiar i filmar uns éssers que viuen en un medi que, per moltes hores que passem immersos en ell, ens és encara aliè.

Les imatges d´aquest blog estan fetes en apnea, és a dir, sense l´ajut de estris de respiració mecànica.

david fluxà

 

 

parablennius pilicornis

 

coris julis

 

simphodus

 

serranus cabrilla

 

tripterygion (femella)

Tripterygion: un peix de colors tropicals

Escrito por midamazul 06-05-2012 en General. Comentarios (2)

En les nostres darreres capbussades hem pogut notar que per fi l´aigua ja comença a escalfar-se gradualment, al mateix ritme que les hores de sol s´allarguen. També els peixos semblen notar-ho, perque es mostren més moguts, surten més del forat i la varietat d´espècies marines que podem observar aquests dies s´amplia.

El vent de llevant que aquests dies ha bufat moderadament a Barcelona i resta de costa ha encalmat, també la temuda mar de fons que sempre acompanya aquest vent tant molest per navegar o per desenvolupar qualsevol activitat nàutica.

El que si ha estat una sorpresa agradable per nosaltres és haver pogut observar i fotografiar una espècie que ja feia temps que no veia (buscar post: 'Cala Llevadó') i que no m´esperava trobar davant de casa: el tripterygion, un ejemplar de peix bentònic que no acostuma a creixe més de 10 cm. però que tot el que té de petit ho té d´interesant. Els mascles mantenen uns colors càlids, plenament visibles i que resalten i contrasten amb la resta d´espècies mediterrànies. Els seus tons van des d´un groc fulgurant fins un vermell viu preciòs.

També podem destacar la seva aleta dorsal plenament separada en tres parts diferenciades i que, en desplegar-les, ens mostra una supèrbia curiosa en un animalet tan petit. A més, el seu cap mostra un color fosc (pot arribar a ser completament negre), que es diferencia completament de la resta del seu cos i li fa semblar, de vegades, un peix amb una graciosa màscara carnavalesca.

 

En aquest curiós i inèdit video que he gravat podeu veure l´inici del ritual d´aparellament del tripterygion:

 

http://vimeo.com/42076088

 

 

Alguna de les fotografies estan fetes cap per avall, és a dir, la imatge s´hauria d´haver mostrat a l´inrevés, que és com el trobem moltes vegades, enganxat a les parets de les pedres i acostumant a ficar-se a l´hombra, elque fa que els seus colors de peix d´aquari tropical ressaltin més entre el fons marí.

També hem trobat la resta d´espècies habituals per aquesta època: mollets (alguns de bon tamany), llísseres que busquen menjar per la superficie,làbrids com la donzella o els sempre presents blènids.

Les fotografies d´aquest bloc, a no ser que s´indiqui el contrari, estàn fetes en apnea, és a dir, sense l´ajut complementari de cap estri de respiració autònoma.

david fluxà

 

 

 

 

tripterygion

 

tripterygion

 

tripterygion

 

donzella

 

mollet, mullus surmuletus

 

mugil cephalus

 

 

 

Emporiae

Escrito por midamazul 15-09-2011 en General. Comentarios (1)

 

 

 

Primer van ser els grecs, després van arribar els romans, i des del primer imperi que va colonitzar aquesta costa fins ara, deixant enrrere més de 2000 anys d´història, sota el mantell blau han hagut els mateixos protagonistes.

Desafiant temporals, l´escullera construida fa més de dos mil.lennis davant les ruïnes de la gran ciutat grega, Emporion, més trard dita pels romans Emporiae, encara mostra el poder del domini marítim de les antigues civilitzacions.

Les espècies marines, alienes als canvis que comporta el pas dels temps, segueixen vestint la mateixa pell brillant, seguint els mateixos costums que el dia en que le primer barco grec va fondejar en una d´aquestes precioses cales de l´Empordà i on ara, amb els meus companys, ens capbussem.

La mirada aparentment ferotge del pop ens observa. La seva proverbial curiositat el porta a passejar els seus tentacles sobre els nostres (per ell) extranys caps, tot provocant una situació força còmica.

La resta d´habitants submarins són també els habituals: salpes, espàrids, sards... i un parell de llobarros que ens miren preguntant-se què fem al seu territori.

david fluxà, argonauta.

 

 

 

 

 

 llobarros

 

 salpes

 

octopus

 

 

 

parablennius pilicornis

 

vidriada, variada.