Mi Dama Azul

navegacio

cala montgó

Escrito por midamazul 31-07-2012 en General. Comentarios (0)

Orientada mirant cap a llevant, arrecerada de la tramuntana i situada al sud del nucli urbà de l´Escala, trobem una de les millors grans cales que té l´Empordà: Cala Montgó.

Jo sempre he estat partidari de les cales petites, però aquesta en particular dòna refugi els dies en que aquest famós vent del nord bufa fort, com és el cas d´avui. Així que començem la nostra excursió submarina des de la part dreta on acaba la fina sorra i comença el llarg penya-segat de roca calcària coronat per una tupida pineda. A l´altre extrem queda la imponent punta Milà, que ens protegeix dels vents del sud.

Pel camí anem trobant les pedres que han anat caient dels alts escarpats i que serveixen de cova a les diferents espècies marines que observem. Aquest biotop natural ens ofereix la possibilitat de capbusar-nos en un fons que va dels 2 als 20 metres en el seu extrem. Alguns forats estrets són l´amagatall perfecte del congre, conger conger, aquest curiòs peix serpentiform que he pogut captar amb la meva càmera-sub, tot i que, en veurem, obre la seva boca i em mostra les seves poderoses dents capaços de triturar-me un dit amb els seus queixals i remena el fons de pols amb la seva llarga i fibrosa cua dificultant la qualitat de la imatge.

Maleeixo la meva mala fortuna i segueixo el recorregut on tinc més sort en fotografiar una familia de serrànids, concretament serranus scriba de bon tamany. La seva curiosa mirada, entre parsimoniosa i altiva, em segueix mentre observo els seus preciosos tons atigrats.

Un gran vol de salpes petites m´envolta. Estan tranquiles i aprofito per disparar varies vegades. També algun làbrid es deixa fotografiar abans de desapareixe d´un fort cop d´aleta cabdal.

Una jornada profitosa, un paratge interesant i una visibilitat del fons marí bona, fa que sigui un dia per recordar.

david fluxà

(Les imatges d´aquest blog estan fetes en apnea. Sense fer us d´escafandra autònoma)

 

 

 

conger conger

 

serranus scriba

 

serranus scriba

 

symphodus

 

salpes

el nostre cavall de mar

Escrito por midamazul 23-04-2012 en General. Comentarios (0)

 

Avui era un bon dia per donar inici a la temporada de navegació a vela. Després de passar varies jornades posant el barco a punt, sobretot treballant dur per deixar l´obra viva (part submergida del barco) neta de crustacis enganxats al casc.

El Marestany surt de la bocana Port Olímpic amb un vent de garbí considerable amb ratxes de més de 20 nusos. La mar s´encrespa, dibuixa mil formes d´escuma blanca al cim de les seves ones; cap vela es perfila a l´horitzó. Només nosaltres, el barco, un cel ple de núvols grisos i la màgica força del vent que ens impulsa a una velocitat de 6 o 7 nusos (milles per hora). La vela major desplegada al màxim però amb l´escota una mica a banda, i la gènova enrrotllada parcialment per minvar la forta escora que fa que en alguns moments la borda de sotavent estigui pràcticament submergida sota la superficie blava.

Alguns cops de tràngol es trenquen contra la proa i l´amura, i les restes de les onades deixen un conegut regust salat en els nostres llavis. No podem evitar que, per un moment, un miratge ens faci creure que és realitat el que només és il.lusió quan creiem veure la forma d´una balena sobre la superficie (buscar post "expedició balenes 2011").

No podia ser millor: El Gran Blau ens saluda i accepta, el veler cavalca fidel, i els argonautes experimenten una vegada més la millor expressió de la felicitat.

david fluxà

 

 

Expedició Balenes 2011

Escrito por midamazul 15-05-2011 en General. Comentarios (0)

 

 

El catorze de maig de 2011, a bordo del veler "Apnea", amollem les amarres per anar a la recerca un any més de les balenes. La setmana anterior, la sortida va quedar abortada degut al mal estat de la mar; el vent de llevant va condicionar molt la decisió de enfilar a aigües obertes.

Però avui tenim un cel seré, una bona temperatura primaveral i un suau vent de garbí que gairebé no aixeca trangol.

Malgrat tot, estem una mica pessimistes quan a la possibilitat de trobar-nos amb aquests mamífers degut a que hem sentit dir que ja fa gairebé un mes que es van veure alguns exemplars de rorquals per les nostres costes. Això podia indicar que els grups ja han passat i arribem tard? calia comprovar-ho.

Marquem rumbo 170º amb el motor en marxa perque el vent és escàs i ens ve amurat d´estribor. Mentre seguim la costa i encara som a 2 milles de la bocana del port, deixem anar pel mirall de popa un parell de línies de curri-cà, tot i que sense massa esperança de pescar alguna cosa. Les nostres mirades estan posades a la gran extensió blava que s´obre davant nostre...

Aviat, com esperavem, comencem a veure peixos lluna ("mola mola") que es dediquen a menjar amb la seva gran boca les meduses tipus "velela" que arriben a les platges per aquestes èpoques, també conegudes pel nom comú de Barquetes de Sant Pere degut a que tenen una escama en forma de vela per propulsar-se de forma natural. L' aleta dorsal d´aquests curiosos peixos fa que hom confongui amb la temible aleta d´un tauró.

 

.

 

 

Poc a Poc, amb sis nusos de corredera, ens anem separant de la calima costera. Tot just quan el GPS indica que sóm a cinc milles davant de les platges de El Prat, un suspitós moviment d´escuma apareix a un cable de la proa del "Apnea". Serà un peix que ha saltat fora de l´aigua? Segons després, un enorme llom color gris fosc ens deixa sense respiració.

Les nostres amigues ja són aqui. Les hem troban una vegada més. Un any després de la darrera trobada.

 

.

 

 

Però ens veiem momentaneament decebuts en comprovar que el gran animal s´ha capbusat i van passan els minuts sense apareixe. Tots sabem que li cal el mateix aire que respirem els humans i que aviat tornarà a fer acte de presència, moments que aprofitem per posar a punt per enèsima vegada les nostres càmeres. Efectivament, el soroll que fa el seu espiracle en treure l´aire i l´aigua al emergir, ens fa dirigir la vista cap a la banda de babor. Una gran massa marró està flotant al seu voltant, fruit de la seva defecació indicatiu de que s´està alimentant. Ens tornem a apropar i quan estem a l´alçada adequada per disparar els nostres objectius... torna a enfonsar-se. Això ens fa sentir una mica com el Capità Ahab en la èpica persecusió de la seva balena blanca en la famosa novela Melville, tot i que, afortunadament, aquesta vegada els arpons estan canviats pels objectius de les nostres càmeres.

Els nostres esforços no triguen a ser recompensats. En el temps que triga a tornar a sortir aquest gegant dels mars, uns deu minuts, apareixen dues balenes més al seu costat i totes adultes. Aquests nous exemplars semblem més confiats que el primer i apareixen al costat mateix de la borda. Els instants són impresionants i lo que veuen els nostres ulls és difícil de descriure... Mentre filmem als rorquals, un d´ells es posa sota la nostra quilla, en uns moments de gran tensió... (veure filmació a sota d´aquest texte).

 

video balenes:

 

http://www.vimeo.com/23733289 

 

Per sort, aquests mamífers són molt inteligents i saben perfectament guardar la distancia necesaria amb l´home i la seva enorme aleta caudal, que es perfila sota la transparent aigua, passa per l´obra viva del veler sense tocar-la. Nosaltres ja fa uns moments que hem apagat el motor i hem deixat de fer girar l´hèlice com a mida de precaució.

La familia de rorqual comú (balaenoptera physalus) segueix el seu camí, alimentan-se dels petits crustacis que en aquesta època omplen la mediterrània i nosaltres decidim no insistir més en el nostre apropament i també la nostra familia que avui ens hem aplegat a bordo de l´Apnea, enfilem a port pletòrics d´haver pogut contemplar una vegada més una de les meravelles que ens depara la natura.

david fluxà