Mi Dama Azul

mediterrania

el regne de la calma total

Escrito por midamazul 15-02-2015 en peixos. Comentarios (0)


En el regne de la calma és difícil trobar-se enmig d'un temporal de llevant. A l'oest de l'Illa afortunada ens endinsem en un món on els rellotges aturen el seu batec repetitiu, els vents constants deixen anar un suau alè a pi mediterrani i les ones no trenquen si no que acaricien les roques escalfades pel sol del vespre, que s'amaga després d'un gran comiat, deixant un cel vermellós. 

Un cop a l'altre costat del mirall blau, ens espera l'univers oblidat, el paisatge silenciós habitat per éssers que ens observen encuriosits però temorosos de les nostres reaccions. És el cas de l'exemplar jove de thalassoma pavo, que s'apropa als nostres peus atret pels colors del nostre calçat de protecció potser confonent-les amb algun congènere. 

La resta dels peixos són els habituals en aquests tipus de ecosistemes marins: un serranus scriba passeja entre les restes de posidònia, una llíssera busca menjar per la superficie i un parell de sards es planten sorpresos davant el nostre objectiu.

Quan sortim a terra seca no podem evitar notar la sensació de haver visitat un indret completament diferent al que moltes persones estan acostumades a veure quotidianament, i ens quedem amb el plaer de sentir una de les teràpies més naturals que el gran blau ens reserva a aquells que ens agrada conèixer els tresors que encara amaga. 


aquest reportatge submarí està fet en apnea, és a dir, sense l'ajut de cap medi mecànic de respiració artificial. 


david fluxà


thalassoma pavo


serranus scriba


sard comú


llíssera





Cala Vedella. La cala protegida.

Escrito por midamazul 21-09-2014 en apnea. Comentarios (0)

Si fem un recorregut per la costa oest de l'illa de Eivissa, no podem deixar de banda una de les cales més conegudes d'aquest tros privilegiat de la Mediterrània. Es tracta de cala Vedella, un reducte de aigües protegides per penya-segats de  roca que es tanquen més del que acostumem a veure a qualsevol de les cales que estem acostumats a trepitjar. 

Arrecerada dels vents, amb un bosc de pins a tocar de les onades, això fa que sigui un indret molt visitat a l'estiu. Però l'única forma de passar una jornada tranquil.la és endinsar-nos en el seu fons marí. Així, només ficar el cap a l'aigua, podem contemplar grans vols de enormes oblades que segueixen el nostre passeig submarí com si ens volguessin fer de guies turístics. La confiança d'aquesta espècie és tal, que ens passen entre les cames sense mostrar por als visitans terrestres. 

Entre la praderia de posidònia trobem una vegada més una nacra, pinna nobilis, que creix enganxada a la sorra. En aquesta ocasió es tracta un exemplar jove que esperem arribi a la talla adulta que arriba aquest bivalve gegantí. 

Mollets de tamany apreciable es mouen entre la sorra i la vegetació. 

les imatges submarines d'aquest blog  estan fetes practicant apnea, és a dir, sense l'ajut de cap medi artificial de respiració.


      david fluxà


oblada


pinna nobilis, nacra


nacra vista de costat


mullus surmuletus, mollet






epinephelus costae

Escrito por midamazul 20-07-2013 en General. Comentarios (0)

 

En una de les meves darreres jornades d’apnea, un dia qualsevol d’estiu en que tot semblava indicar que veuria les espècies marines de sempre, va apareixe davant meu el peix que mostro sota aquest text i que encara no tenia classificat en els meus arxius: epinephelus costae, conegut també com “abadejo”. Es un peix de la família dels serrànids, en la que inclou el famós mero, de fet, a banda de la semblança morfològica, els seus costums són molt semblants als seus parents, mantenint costums totalment territorials i gregàries.  

L’exemplar que vaig poder observar estava amagat en un forat fosc i profund. Va caldre fer us del flash de la càmera per poder veure el seu llom amb claredat i la seva prominent boca. Calculo que devia pesar uns 500g.,és a dir, es tractava d’un individu jove, doncs aquest peix arriba a pesar més de 10 kg.

Acompanyo les imatges de l’abadejo amb uns altra serrànids que vaig trobar la mateixa jornada, per comprovar una vegada més la seva semblança, sobretot en la forma del cap.

Les imatges d’aquest weblog estan fetes practicant la modalitat submarina d’apnea, sense fer us de cap ajut mecànic de respiració.

 

david fluxà

 

 

epinephelus costae

 

 

 

 

 

epinephelus costae

 

serranus scriba

 

cala canyelles

Escrito por midamazul 13-06-2013 en General. Comentarios (0)

Trobem un fons marí divers, entre pedra caiguda sense fer grans caus, sorra i tallats de barra llarga.La profunditat, com a tants indrets de la costa gironina, és per a tots els gustos i si ens separem una mica podem arribar a calat apte per a apneístes més agosarats.

Fins a un fons de 10 metres, no veiem espècies de tamany apreciable. No ens acabararem mai d'acostumar a l'absència de peces amb edat reproductora. L'explotació desmesurada dels recursos marins duta a terme per l'egoisme imparable de l'humà, ens porten a la mort lenta de la Mediterrània.

Tot i així, i com en la fotografia submarina hi ha la premisa de que el tamany no importa, hem pogut captar amb la càmera un pop que ens observa amb la seua mirada gairebé racional.

També els petits blènids fan acte de presència treien el seu caparró a través del seu petit refugi.

Gaudeixo amb la companyia dels preciosos mascles trypterigion, un exemplar amb tons grocs i ataronjats posa davant l'objectiu.

els millors moments a la vida, són aquells que ens deixen sense alé...

potser per això practiquem aquesta gran aventura que és l'apnea.

david fluxà

 

 

calacanyelles1ok.jpg

 

blnidlloretok.JPG

 

poplloret3ok.jpg

 

tord2ok.jpg

 

triptaronja1ok.jpg

Platja de Sant Simó

Escrito por midamazul 06-06-2013 en General. Comentarios (0)

En la nostra darrera passejada  submarina, vam escollir el fons marí del nord de Mataró. Concretament la zona de pedra natural en forma de barra baixa que hi ha paral·lelament a la platja de Sant Simó. El biòtop el podem trobar des de gairebé on peten les ones i fins un fons de 6 metres. Es a dir, òptim per a la pràctica de l’apnea i la foto-sub.

La visibilitat sota el mirall blau donava molt que desitjar, tot i que la mar estava pràcticament encalmada, les restes de la mar de fons del dia anterior feien aixecar la sorra i dificultar la presa d’imatges. Tampoc havia molta presència de varietat d’espècies, però la primera agradable sorpresa va ser trobar un exemplar gran (uns 40cm) de pinna nobilis o “nacra”, la varietat gegant de bivalve mediterrània que ja em parlat en altres articles.

Hem de recalcar que la nacra és un mol·lusc amenaçat i la seva captura està prohibida. Durant molts anys estava molt buscat degut al nacar de la seva gran closca, que s’utilitzava per fabricar objectes de decoració, bijuteria, botons... Alguns d’aquests musclos gegants guarden al seu interior perles. Una de les moltes sorpreses que guarda aquesta curiosa espècie que creix lentament entre la sorra i la pedra.

També vam retrobar uns quants espirògrafs, cucs tubícules o, per entendre’ns, cucs que formen amb la seua pròpia baba un llarg tub en el que s’amaguen traient només aquest típic plomall que tant els caracteritza i amb el que atrapen els petits organismes que passen pel davant.

Per acabar, varen posar   pel meu objectiu dues espècies 100% bentòniques: el serranus cabrilla i el serranus scriba.

Només un 7 % dels mars i oceans està explorat. El que vol dir que allà baix encara tenim un món per descobrir.

 

david fluxà

 

 

pinna2ok.jpg

pinna nobilis

 

pinna3ok.JPG

 

 

scriba1.jpg

serranus scriba

 

serr5ok.jpg

serranus cabrilla

 

spiro1ok.jpg

spirògraf