Mi Dama Azul

mediterrània

ferits

Escrito por midamazul 16-12-2012 en General. Comentarios (0)

Sempre he mostrat les imatges que presenten als animals marins en la seva forma més òptima. En canvi, per una vegada i a contracor, m´agradaria fer un petit recull de fotografies submarines en que els peixos apareixen en un estat, podriem dir, vulnerable, feble.

Tos sabem que els peixos, a la part exterior de la seva pell, tenen escates. Aquest element que tant ens molesta a l´hora de netejar-lo per menjar, esdevé una protecció vital per guarir-los de possibles atacs exteriors en forma d´infeccions, mossegades d´enemics i ferides produides pel contacte amb les formes punxenques del fons marí. La manca d´aquesta protecció natural pot deixar l'exemplar afectat exposat a agafar malalties o a que un paràsit comensal s´enganxi al seu llom i s´alimenti del seu organisme.

Qualsevol petita ferida, pot acabar en un fatal desenllaç per l´exemplar tocat. Sota aquestes paraules podeu observar el que passa quan perden alguna part de la seva "armadura". Una mabre amb un paràsit enganxat, un làbrid amb la pell oberta per possibles baralles territorials, un aleví de llobarro amb una erupció al llom i un paràsit a la zona anal, un espàrid amb una pústula... són alguns dels exemples que podem trobar quan penetrem en el fons marí.

El món submarí és el resultat d´una continua lluita per la supervivència. Ens cal prendre nota.

(les imatges submarines estan fetes practicant la modalitat subaquàtica d´apnea)

 

david fluxà

 

 

tordscau2ok.jpg

làbrid amb ferides

 

llobarret2ok.jpg

aleví de llobarro amb ferida i paràsit

 

esparrallferidaok.jpg

espàrid amb ferida

 

mabraparsitok.jpg

mabre i paràsit

padina pavonica

Escrito por midamazul 04-11-2012 en General. Comentarios (0)

De vegades, quan ens submergim sota el mirall blau, no ens fixem amb el que és més elemental i comú. És com si els arbres no ens deixessin veure el bosc. Així és el cas de l´alga que podem trobar en la majoria de les nostres apnees, es tracta de la padina pavonica, de la classe de les Phaeophyceae o algues brunes.

Tantes i tantes vegades fotografiant el fons marí i les seves espècies animals, tants cops enfocant els moviments d´un peix... i allà la tenim, davant nostre: majestuosa, bonica, amb la seva forma que imita els cargols del vestit d´una ballarina de flamenc. De fet, quan la veiem enganxada al fons de pedra, segueix el moviment de les onades tot imitant els moviment d´un ball folclòric. Els sus talls arrodonits i ondulats, de consistència forta, formen part del paissatge de les nostres escenes mediterrànies. Moltes són les imatges en que apareix aquesta alga com a complement perfecte d´un quadre submarí. La padina apareix en moltes de les meves fotografies; avui he escollit unes poques com exemple, però la veritat és que el nostre fons marí no tindría raó de ser sense aquest vegetal com a teló de fons.

La padina pavonica es reprodueix a l´estiu i és una alga que tolera molt bé la llum del sol i l´aigua amb bona temperatura, és per això que la podem trobar a poca profunditat, gairebé a la superficie, i desapareix a partir dels 20 metres de fons. S´ha descobert que té propietats dermatològiques, sobretot pel que fa a millorar l´elasticitat de la pell.

 

(les imatges d´aquest blog estan fetes en apnea, és a dir, a pulmó lliure i sense ajut d´estris mecànics de respiració)

 

 

david fluxà

 

 

 

padina1.jpg

padina pavonica

 

mollet1.jpg

mullus surmuletus

 

tord1.jpg

symphodus

 

sard1.jpg

diplodus sargus

 

vidri10ok.jpg

diplodus vulgaris

 

img2229um.jpg

padina pavonica

bolets submarins

Escrito por midamazul 20-10-2012 en General. Comentarios (1)

Ara que  ha arribat l´època dels bolets terra endins, m´agradaria parlar d´un organisme vegetal submarí que podem trobar a les nostres costes i que podriem dir adopta la forma i desemvolupament d´un bolet terrestre.

Es tracta de l´alga "acetabularia acetabulum". És un organisme unicelular gegant, de fet és la cèlula més gran trobada fins ara. Entre les seves particularitats, està la regeneració total (típic en els unicelulars) fins i tot arribant a perdre tot el tall. Lo més curiòs és que es reprodueix a través d´espores i a l´hivern, el seu paraigua es fragmenta i acaba desapareixent fins tornar a formar-se en escalfar-se l´aigua. Es diu que tenen un ús de menor importància com a aliment i com un tractament per als càlculs biliars. També s'utilitza com a planta d'aquari.

Aquestes algues mesuren entre 5 i 10 cm d'altura amb una "copa" de més de un 1 cm de diàmetre.

Tot un exemple de supervivència que he fotografiat en els meus darrers passejos submarins i de la que encara està per descobrir més coses. A les imatges, junt a l´acetabularia, podem veure alguns exemplars marins com el pop o els blènids que conviuen en plena harmonia amb aquest organisme.

 

 

david fluxà

 

 

 

acetabularia1ok.jpg

acetabularia acetabulum

 

 

 

acetabularia1ok.jpg

acetabularia acetabulum

 

pop1n.jpg

acetabularia i pop

 

parableniusbolet.jpg

acetabularia i blènid

 

acetabularia2ok.jpg

làbrid i acetabularia

 

 

cala xelin

Escrito por midamazul 15-09-2012 en General. Comentarios (0)

Avui és un diumenge d´agost, ja gairebé és migdia, fa un dia radiant i qualsevol esperaria trobar la cala plena de gom a gom. Però no, Cala Xelin és una d´aquelles platges que mai s´omplen. Potser perque hi han massa pedres? potser perque no hi han botigues a prop i està lluny del nucli urbà de l´Ametlla de Mar? Tant se val; a nosaltres ja ens va bé. Els mateixos motius que fan que molta gent s´ho repensi a l´hora de visitar aquest indret són precisament els que ens atreuen. Ara podem escoltar com xiula el vent sobre els pins inclinats per la força del mestral. Les seves branques doblades apuntant cap a l´aigua semblen un gest de submissió cap a la gran extensió blava. La seva olor es barreja amb l´olor de les restes de posidònia: mar i terra units en una comunió perfecta.

El tranquil tràngol que la mar aixeca arriba a la bora fent un soroll de repic de pedra contra pedra... arrodonida a la perfecció per la força d´anys i anys d´onades continuades. És una invitació, un clam de seducció que ens fa la Mediterrània per a que ens endinsem al fons del seu ventre.

No es pot refusar una invitació per observar els petits tresors que la mare mar mostra només a uns quants que ja fa temps que caminen entre dos mons.

(les imatges d´aquest blog estan fetes practicant apnea, modalitat submarina a pulmó lliure)

david fluxà

 

 

 

 

serranus scriba

 

scorpaena porcus

 

mullus surmuletus

 

symphodus

 

 

 

 

sobre un fons de sorra

Escrito por midamazul 30-08-2012 en General. Comentarios (0)

Els apneistes i els submarinistes en general, sempre que fiquem el cap a l´aigua i ens trobem amb un fons sorrenc, tenim la impresió de passejar sobre un desert ple de petites dunes formades per la mar de fons. El primer pensament que ens bé és que no hi trobarem vida marina: no hi han biotops en forma de roques, ni vegetació... Però si tenim molta paciència, el dies que la mar està encalmada i aconseguim trobar una visibilitat mínimament bona, podem observar algunes espècies marines difícils de trobar en altres indrets.

Aquests dies de repòs vacacional, en que gairebé hi ha temps per a tot, la meteorologia marina m´ha donat el plaer de fotografiar i filmar els éssers que s´amaguen sota la sorra, a l´espera de la seva oportunitat. És el cas dels petits peixos que podem veure a les imatges, són de l'ordre dels "pleuronectiforms" (que neden de costat), concretament exemplars joves de pleuronectes platessa, més conegut com platija;  que segueixen el joc del camuflatge perfecte... hom diria que la seva pell forma part de la sorra, de fet arriben a enterrar-se i només aboquen els seus prominents ulls.

De tota manera, sense necesitat d´amagar-se sota la sorra, la seva pell es mimetitza completament com podem veure en alguna de les fotos. L´especte d´aquests curiosos animals és la d´un peix que ha estat aplastat per un peu, els ulls i l´opércul cap una banda i la boca en un altra. Són petits depredadors, que s´alimenten de petits crustacis i al.levins de peix aprofitant la seva disfressa perfecta.

En aquest petit video podeu contemplar els moviments de les platijes:

 

https://vimeo.com/48437277

 

En el nostre recorregut sobre el fons de sorra fina, també hem trobat un peix que feia temps que volia fotografiar amb tranquilitat: el lithognathus marmyrus o "mabre", "mabreta". Aquest espàrid rarament el trobarem en un fons fosc; és a dir, no li agrada la pedra. De fet, el seu color també es confon amb la sorra. Les mabres graten amb el seu cap el fons en busca del seu aliment, petits cucs i crustacis. Té una carn molt blanca, el que fa pujar el seu valor gastronòmic de la mateixa manera que el peix que hem parlat abans. Una curiositat d´aquest peix és la facilitat en que els paràsits comensals s´enganxen a la seva pell, com podem veure en una de les imatges. De fet, els pescadors estan acostumats a trobar un d´aquests paràsits dins la boca de la mabreta.

 

Només un 7% del fons marí està investigat; és per això que quan observem l´ecosistema marí ens sentim com exploradors d´un món encara desconegut.

(les imatges d´aquest blog estan fetes en la modalitat submarina d´apnea, és a dir, sense medis de respiració mecànica)

 

 

david fluxà

 

 

 

pleuronectes platessa, platija

 

 

 

lithognathus marmyrus, mabre.

 

 

 mabre amb paràsit