Mi Dama Azul

apnea

el regne de la calma total

Escrito por midamazul 15-02-2015 en peixos. Comentarios (0)


En el regne de la calma és difícil trobar-se enmig d'un temporal de llevant. A l'oest de l'Illa afortunada ens endinsem en un món on els rellotges aturen el seu batec repetitiu, els vents constants deixen anar un suau alè a pi mediterrani i les ones no trenquen si no que acaricien les roques escalfades pel sol del vespre, que s'amaga després d'un gran comiat, deixant un cel vermellós. 

Un cop a l'altre costat del mirall blau, ens espera l'univers oblidat, el paisatge silenciós habitat per éssers que ens observen encuriosits però temorosos de les nostres reaccions. És el cas de l'exemplar jove de thalassoma pavo, que s'apropa als nostres peus atret pels colors del nostre calçat de protecció potser confonent-les amb algun congènere. 

La resta dels peixos són els habituals en aquests tipus de ecosistemes marins: un serranus scriba passeja entre les restes de posidònia, una llíssera busca menjar per la superficie i un parell de sards es planten sorpresos davant el nostre objectiu.

Quan sortim a terra seca no podem evitar notar la sensació de haver visitat un indret completament diferent al que moltes persones estan acostumades a veure quotidianament, i ens quedem amb el plaer de sentir una de les teràpies més naturals que el gran blau ens reserva a aquells que ens agrada conèixer els tresors que encara amaga. 


aquest reportatge submarí està fet en apnea, és a dir, sense l'ajut de cap medi mecànic de respiració artificial. 


david fluxà


thalassoma pavo


serranus scriba


sard comú


llíssera





platges de comte, un lloc per tornar

Escrito por midamazul 12-10-2014 en eivissa. Comentarios (0)




Si busquem un lloc idíl·lic d'Eivissa  on poder gaudir d'una posta de sol inoblidable, aquest lloc és Platges de Comte, altre cop a l'oest de l'illa. Si, a més, busquem un racó perfecte per gaudir del fons marí també haurem encertat l'indret.

Trobarem petites cales de pedra erosionada pels embats de la mar, on els panyols dels pescadors es refugien com un símbol de descans del guerrer. Aquestes petites barraques tan característiques d'aquesta zona mediterrània i que ara semblen plantar cara als canvis del temps.

El nostre objectiu és gaudir de tot això però també anar més enllà... Com sempre el món submarí supera en escreix el que hi ha a terra seca. Si observem bé, a poc fons i perfectament camuflat entre la sorra blanca, veiem un tacó, un exemplar jove de "pleuronectiform" , és a dir, aquest curiosos peixos completament plans que amb els seus ulls prominents resten a l'espera de que els seus depredadors marxin per poder menjar petits crustacis amb tranquil·litat.

Fora de la zona més bentònica i nedant entre el fons i la superfície  fotografio una vidriada en tot el seu esplendor. També els preciosos colors d'una donzella, aquest làbrid tant inquiet i difícil de captar aturat, però que sempre compensa el resultat de la paciència i l'esforç.

Sortim de l'univers submarí en el moment adequat per poder fer la darrera imatge: una magnífica posta de sol entre els illots de Ses Bledes, testimonis immortals d'aquests moments inoblidables. 

(Les imatges d'aquest blog estan fetes practicant la modalitat submarina d'apnea, és a dir, sense cap medi de respiració artificial) 

david fluxà



panyols de pescadors



tacó entre la sorra

Donzella

vidriada

el sol s'amaga entre Ses Bledes







ses illetes, un món submarí transparent

Escrito por midamazul 13-09-2014 en apnea. Comentarios (0)

El paradís de tot submarinista és un fons d'aigües transparents, on els peixos no guardin distància i es puguin observar amb tota tranquil·litat, on la mar estigui plana com una bassa d'oli...

Això ha estat el que per fi hem pogut trobar en un dels meus darrers safaris de foto-sub aquest estiu; l'escenari: Ses Illetes, al nord de l' illa de Formentera, allà on la Pitiüsa  petita s'estreta fins formar un llarg fil de terra que separa el vent de llevant del de ponent. Aigua amb tonalitats turquesa, verd, blaus... Tot plegat difícil d'explicar amb paraules.

El que sí podem dir és que, només ficar el cap a la superfície i mirar cap al fons, vàrem poder comprovar per què aquesta illa és la Meca del submarinisme mundial. Feia molt de temps que no em capbussava en aquestes aigües, i ràpidament van venir a la meva ment les mateixes sensacions que la primera vegada.

Una praderia de posidònia que arriba on es perd la vista, visibilitat perfecta, temperatura de l'aigua ideal, peixos de bon tamany que no semblaven tenir por del apneista. D'aquesta manera vam poder contemplar tranquil.lament espàrids com el sard comú, llísseres, oblades, salpes...

Si no fos perque el temps és un botxí implacable, mai haguéssim marxat d'aquell indret meravellós. Però sempre ens quedaran les imatges, els records inoblidables i les ganes de tornar algun dia.

    

              david fluxà  


aigües transparents a ses illetes

llísseres

posidònia

sard comú 

vidriada


cala figuera

Escrito por midamazul 11-02-2014 en mediterrania. Comentarios (0)

Enmig dels penya-segats, envoltada de pins, amb un mantell de sorra gruixuda que es perd sota un fons d'aigües cristallines, trobem Cala Figuera en un paratge natural digne del sud de la Costa Brava i a tan sols tres kilòmetres de Tossa de Mar. 

Una de les meves darreres passejades submarines va servir per gaudir del seu ecosistema. Per una vegada no tenia excuses: Mar tranquil.la, visibilitat bona i temperatura de l' aigua escalfada pel sol d'estiu. Els tons platejats dels lloms dels peixos que captura l'objectiu de la meva càmera es barregen amb els verds de la praderia de posidònia que, en els moments de fotografiar-la està al seu punt més esplendorós. 

Un grup de llísseres busca menjar a pocs metres del trencam i juga amb les onades que arriben a la platja. Uns quants mollets remenen amb les seves barbes el substrat sorrenc. 

Mai hi ha una jornada igual a l'altra al fons marí. Un calidoscopi d'oportunitats, una aventura que sempre sorprèn als que tenim la ocasió de endinsar-nos  dins el ventre de la Mediterrània.

Només un 7 % del fons marí dels mars i oceans del planeta estan explorats, donat que el nostre planeta està cobert en quasi les seves 3/4 parts per aigua... això vol dir que encara ens queda molt camí per recorre. 

les imatges d'aquest blog estan fetes practicant apnea, és a dir, sense cap ajut mecànic de respiració submarina.


david fluxà


bernat pescaire

posidònia

diplodus vulgaris

mugil cephalus, llíssera

mullus surmuletus






Laminaria a la Mediterrània

Escrito por midamazul 26-12-2013 en mediterrania. Comentarios (0)

En aquest blog ja hem parlat diverses vegades de la vegetació que podem trobar al fons marí. Sempre s´ha tractat de espècies endèmiques mediterrànies, algues i plantes. Però fa unes setmanes, un cop més el Gran Blau em va sorprendre amb un alga que no esperava veure tant a prop de la nostra costa.

Vaig estar capbussant-me en aigües de la costa nord d´Alacant, concretament per la zona de Dènia i exactament a la platja de l' Almadrava, una jornada després d' un temporal de mestral i amb la visibilitat submarina bastant dolenta. El fons encara conserva grans praderies de posidònia (buscar post), el que sempre és una bona notícia donat la recessió que pateix aquesta preciosa planta. En canvi, el que no m' esperava era trobar estensos brots de laminaria, un vegetal submarí típic de l´Atlàntic i que es va introduir a les nostres costes a través de l' Estret de Gibraltar. Els companys meus que acostumen a practicar apnea per aquesta zona m´han dit que no es difícil trobar-se amb grans praderies que donen un color verd molt viu, molt més clar que la resta del que estem acostumats a trobar. 

Ple que vaig poder comprovar, la laminaria convivia al costat de la resta de vegetals i el peixos que es guarien al seu interior són els que acostumem a veure als biotops submarins habituals. 


david fluxà



a sobre, praderia de laminaria

un serranus scriba entre les fulles

la platja de l' Almadrava de Dènia, amb restes de posidònia un vespre després d' un temporal de mestral