Mi Dama Azul

mar

el regne de la calma total

Escrito por midamazul 15-02-2015 en peixos. Comentarios (0)


En el regne de la calma és difícil trobar-se enmig d'un temporal de llevant. A l'oest de l'Illa afortunada ens endinsem en un món on els rellotges aturen el seu batec repetitiu, els vents constants deixen anar un suau alè a pi mediterrani i les ones no trenquen si no que acaricien les roques escalfades pel sol del vespre, que s'amaga després d'un gran comiat, deixant un cel vermellós. 

Un cop a l'altre costat del mirall blau, ens espera l'univers oblidat, el paisatge silenciós habitat per éssers que ens observen encuriosits però temorosos de les nostres reaccions. És el cas de l'exemplar jove de thalassoma pavo, que s'apropa als nostres peus atret pels colors del nostre calçat de protecció potser confonent-les amb algun congènere. 

La resta dels peixos són els habituals en aquests tipus de ecosistemes marins: un serranus scriba passeja entre les restes de posidònia, una llíssera busca menjar per la superficie i un parell de sards es planten sorpresos davant el nostre objectiu.

Quan sortim a terra seca no podem evitar notar la sensació de haver visitat un indret completament diferent al que moltes persones estan acostumades a veure quotidianament, i ens quedem amb el plaer de sentir una de les teràpies més naturals que el gran blau ens reserva a aquells que ens agrada conèixer els tresors que encara amaga. 


aquest reportatge submarí està fet en apnea, és a dir, sense l'ajut de cap medi mecànic de respiració artificial. 


david fluxà


thalassoma pavo


serranus scriba


sard comú


llíssera





cala figuera

Escrito por midamazul 11-02-2014 en mediterrania. Comentarios (0)

Enmig dels penya-segats, envoltada de pins, amb un mantell de sorra gruixuda que es perd sota un fons d'aigües cristallines, trobem Cala Figuera en un paratge natural digne del sud de la Costa Brava i a tan sols tres kilòmetres de Tossa de Mar. 

Una de les meves darreres passejades submarines va servir per gaudir del seu ecosistema. Per una vegada no tenia excuses: Mar tranquil.la, visibilitat bona i temperatura de l' aigua escalfada pel sol d'estiu. Els tons platejats dels lloms dels peixos que captura l'objectiu de la meva càmera es barregen amb els verds de la praderia de posidònia que, en els moments de fotografiar-la està al seu punt més esplendorós. 

Un grup de llísseres busca menjar a pocs metres del trencam i juga amb les onades que arriben a la platja. Uns quants mollets remenen amb les seves barbes el substrat sorrenc. 

Mai hi ha una jornada igual a l'altra al fons marí. Un calidoscopi d'oportunitats, una aventura que sempre sorprèn als que tenim la ocasió de endinsar-nos  dins el ventre de la Mediterrània.

Només un 7 % del fons marí dels mars i oceans del planeta estan explorats, donat que el nostre planeta està cobert en quasi les seves 3/4 parts per aigua... això vol dir que encara ens queda molt camí per recorre. 

les imatges d'aquest blog estan fetes practicant apnea, és a dir, sense cap ajut mecànic de respiració submarina.


david fluxà


bernat pescaire

posidònia

diplodus vulgaris

mugil cephalus, llíssera

mullus surmuletus