Mi Dama Azul

General

epinephelus costae

Escrito por midamazul 20-07-2013 en General. Comentarios (0)

 

En una de les meves darreres jornades d’apnea, un dia qualsevol d’estiu en que tot semblava indicar que veuria les espècies marines de sempre, va apareixe davant meu el peix que mostro sota aquest text i que encara no tenia classificat en els meus arxius: epinephelus costae, conegut també com “abadejo”. Es un peix de la família dels serrànids, en la que inclou el famós mero, de fet, a banda de la semblança morfològica, els seus costums són molt semblants als seus parents, mantenint costums totalment territorials i gregàries.  

L’exemplar que vaig poder observar estava amagat en un forat fosc i profund. Va caldre fer us del flash de la càmera per poder veure el seu llom amb claredat i la seva prominent boca. Calculo que devia pesar uns 500g.,és a dir, es tractava d’un individu jove, doncs aquest peix arriba a pesar més de 10 kg.

Acompanyo les imatges de l’abadejo amb uns altra serrànids que vaig trobar la mateixa jornada, per comprovar una vegada més la seva semblança, sobretot en la forma del cap.

Les imatges d’aquest weblog estan fetes practicant la modalitat submarina d’apnea, sense fer us de cap ajut mecànic de respiració.

 

david fluxà

 

 

epinephelus costae

 

 

 

 

 

epinephelus costae

 

serranus scriba

 

cala canyelles

Escrito por midamazul 13-06-2013 en General. Comentarios (0)

Trobem un fons marí divers, entre pedra caiguda sense fer grans caus, sorra i tallats de barra llarga.La profunditat, com a tants indrets de la costa gironina, és per a tots els gustos i si ens separem una mica podem arribar a calat apte per a apneístes més agosarats.

Fins a un fons de 10 metres, no veiem espècies de tamany apreciable. No ens acabararem mai d'acostumar a l'absència de peces amb edat reproductora. L'explotació desmesurada dels recursos marins duta a terme per l'egoisme imparable de l'humà, ens porten a la mort lenta de la Mediterrània.

Tot i així, i com en la fotografia submarina hi ha la premisa de que el tamany no importa, hem pogut captar amb la càmera un pop que ens observa amb la seua mirada gairebé racional.

També els petits blènids fan acte de presència treien el seu caparró a través del seu petit refugi.

Gaudeixo amb la companyia dels preciosos mascles trypterigion, un exemplar amb tons grocs i ataronjats posa davant l'objectiu.

els millors moments a la vida, són aquells que ens deixen sense alé...

potser per això practiquem aquesta gran aventura que és l'apnea.

david fluxà

 

 

calacanyelles1ok.jpg

 

blnidlloretok.JPG

 

poplloret3ok.jpg

 

tord2ok.jpg

 

triptaronja1ok.jpg

Platja de Sant Simó

Escrito por midamazul 06-06-2013 en General. Comentarios (0)

En la nostra darrera passejada  submarina, vam escollir el fons marí del nord de Mataró. Concretament la zona de pedra natural en forma de barra baixa que hi ha paral·lelament a la platja de Sant Simó. El biòtop el podem trobar des de gairebé on peten les ones i fins un fons de 6 metres. Es a dir, òptim per a la pràctica de l’apnea i la foto-sub.

La visibilitat sota el mirall blau donava molt que desitjar, tot i que la mar estava pràcticament encalmada, les restes de la mar de fons del dia anterior feien aixecar la sorra i dificultar la presa d’imatges. Tampoc havia molta presència de varietat d’espècies, però la primera agradable sorpresa va ser trobar un exemplar gran (uns 40cm) de pinna nobilis o “nacra”, la varietat gegant de bivalve mediterrània que ja em parlat en altres articles.

Hem de recalcar que la nacra és un mol·lusc amenaçat i la seva captura està prohibida. Durant molts anys estava molt buscat degut al nacar de la seva gran closca, que s’utilitzava per fabricar objectes de decoració, bijuteria, botons... Alguns d’aquests musclos gegants guarden al seu interior perles. Una de les moltes sorpreses que guarda aquesta curiosa espècie que creix lentament entre la sorra i la pedra.

També vam retrobar uns quants espirògrafs, cucs tubícules o, per entendre’ns, cucs que formen amb la seua pròpia baba un llarg tub en el que s’amaguen traient només aquest típic plomall que tant els caracteritza i amb el que atrapen els petits organismes que passen pel davant.

Per acabar, varen posar   pel meu objectiu dues espècies 100% bentòniques: el serranus cabrilla i el serranus scriba.

Només un 7 % dels mars i oceans està explorat. El que vol dir que allà baix encara tenim un món per descobrir.

 

david fluxà

 

 

pinna2ok.jpg

pinna nobilis

 

pinna3ok.JPG

 

 

scriba1.jpg

serranus scriba

 

serr5ok.jpg

serranus cabrilla

 

spiro1ok.jpg

spirògraf

tomàquets de mar

Escrito por midamazul 30-05-2013 en General. Comentarios (0)

Malgrat que la temperatura de l’aigua de la superfície de la mar encara està freda i les darreres pluges no conviden a fer un safari fotogràfic com cal, aquests darrers dies he pogut observar una anemone que encara no havia fotografiat en tot el seu esplendor: es tracta de la actinia equina, més coneguda a les nostres costes com "Tomàquet de mar", suposo que deu el nom comú per la seva curiosa forma i color, sobre tot quan té els tentacles amagats i adquireix la perfecta forma d’aquesta famosa hortalissa.

Diem ‘tentacles’ perquè el tomàquet de mar no és un vegetal sinó un animal i bastant tòxic, sobretot per les seves víctimes: crustacis, mol·luscs i, fins i tot, peixos. La toxina que deixa anar la actinia equina és tòxica fins i tots entre la mateixa espècie, és per això que els tomàquets sempre els trobarem solitaris, separats, el que fa que la seva reproducció sigui a distància, deixant anar el seu esperma a través dels corrents submarins.

Quan podem observar els seus tentacles completament desplegats és a les hores de menys il·luminació, per lo que no deixa de ser anecdòtic que la meva trobada hagi estat en ple migdia.

En aquest blog ja hem parlat diverses vegades d’altra anemone mediterrània: el fideu de mar, també un altre depredador força curiós, donat que són animals bastant estàtics, però molt actius al mateix temps.

En altres moments, també he pogut captar amb la càmera una interesant varietat de parablennius que encara no tenia als meus arxius. Em va sobtar els seus tons completament càlids, sobre tot en el seu cap, que van del grog brillant fins al vermell més fulgurant que he vist mai en el fons marí.

Aquest món encara per descobrir no deixa mai de sorprendrem.

(les imatges d’aquest blog estan fetes practicant la modalitat subaquàtica de apnea)

david fluxà

tomàquets de mar

Escrito por midamazul 20-05-2013 en General. Comentarios (0)

Malgrat que la temperatura de l’aigua de la superfície de la mar encara està freda i les darreres pluges no conviden a fer un safari fotogràfic com cal, aquests darrers dies he pogut observar una anemone que encara no havia fotografiat en tot el seu esplendor: es tracta de la actinia equina, més coneguda a les nostres costes com "Tomàquet de mar", suposo que deu el nom comú per la seva curiosa forma i color, sobre tot quan té els tentacles amagats i adquireix la perfecta forma d’aquesta famosa hortalissa.

Diem ‘tentacles’ perquè el tomàquet de mar no és un vegetal sinó un animal i bastant tòxic, sobretot per les seves víctimes: crustacis, mol·luscs i, fins i tot, peixos. La toxina que deixa anar la actinia equina és tòxica fins i tots entre la mateixa espècie, és per això que els tomàquets sempre els trobarem solitaris, separats, el que fa que la seva reproducció sigui a distància, deixant anar el seu esperma a través dels corrents submarins.

Quan podem observar els seus tentacles completament desplegats és a les hores de menys il·luminació, per lo que no deixa de ser anecdòtic que la meva trobada hagi estat en ple migdia.

En aquest blog ja hem parlat diverses vegades d’altra anemone mediterrània: el fideu de mar, també un altre depredador força curiós, donat que són animals bastant estàtics, però molt actius al mateix temps.

En altres moments, també he pogut captar amb la càmera una interesant varietat de parablennius que encara no tenia als meus arxius. Em va sobtar els seus tons completament càlids, sobre tot en el seu cap, que van del grog brillant fins al vermell més fulgurant que he vist mai en el fons marí.

Aquest món encara per descobrir no deixa mai de sorprendrem.

(les imatges d’aquest blog estan fetes practicant la modalitat subaquàtica de apnea)

david fluxà

 tomquet2.jpg

 

tomquet1.jpg

 

tomquet3.jpg

 

blnidtaxi1.jpg