Mi Dama Azul

eivissa

el regne de la calma total

Escrito por midamazul 15-02-2015 en peixos. Comentarios (0)


En el regne de la calma és difícil trobar-se enmig d'un temporal de llevant. A l'oest de l'Illa afortunada ens endinsem en un món on els rellotges aturen el seu batec repetitiu, els vents constants deixen anar un suau alè a pi mediterrani i les ones no trenquen si no que acaricien les roques escalfades pel sol del vespre, que s'amaga després d'un gran comiat, deixant un cel vermellós. 

Un cop a l'altre costat del mirall blau, ens espera l'univers oblidat, el paisatge silenciós habitat per éssers que ens observen encuriosits però temorosos de les nostres reaccions. És el cas de l'exemplar jove de thalassoma pavo, que s'apropa als nostres peus atret pels colors del nostre calçat de protecció potser confonent-les amb algun congènere. 

La resta dels peixos són els habituals en aquests tipus de ecosistemes marins: un serranus scriba passeja entre les restes de posidònia, una llíssera busca menjar per la superficie i un parell de sards es planten sorpresos davant el nostre objectiu.

Quan sortim a terra seca no podem evitar notar la sensació de haver visitat un indret completament diferent al que moltes persones estan acostumades a veure quotidianament, i ens quedem amb el plaer de sentir una de les teràpies més naturals que el gran blau ens reserva a aquells que ens agrada conèixer els tresors que encara amaga. 


aquest reportatge submarí està fet en apnea, és a dir, sense l'ajut de cap medi mecànic de respiració artificial. 


david fluxà


thalassoma pavo


serranus scriba


sard comú


llíssera





platges de comte, un lloc per tornar

Escrito por midamazul 12-10-2014 en eivissa. Comentarios (0)




Si busquem un lloc idíl·lic d'Eivissa  on poder gaudir d'una posta de sol inoblidable, aquest lloc és Platges de Comte, altre cop a l'oest de l'illa. Si, a més, busquem un racó perfecte per gaudir del fons marí també haurem encertat l'indret.

Trobarem petites cales de pedra erosionada pels embats de la mar, on els panyols dels pescadors es refugien com un símbol de descans del guerrer. Aquestes petites barraques tan característiques d'aquesta zona mediterrània i que ara semblen plantar cara als canvis del temps.

El nostre objectiu és gaudir de tot això però també anar més enllà... Com sempre el món submarí supera en escreix el que hi ha a terra seca. Si observem bé, a poc fons i perfectament camuflat entre la sorra blanca, veiem un tacó, un exemplar jove de "pleuronectiform" , és a dir, aquest curiosos peixos completament plans que amb els seus ulls prominents resten a l'espera de que els seus depredadors marxin per poder menjar petits crustacis amb tranquil·litat.

Fora de la zona més bentònica i nedant entre el fons i la superfície  fotografio una vidriada en tot el seu esplendor. També els preciosos colors d'una donzella, aquest làbrid tant inquiet i difícil de captar aturat, però que sempre compensa el resultat de la paciència i l'esforç.

Sortim de l'univers submarí en el moment adequat per poder fer la darrera imatge: una magnífica posta de sol entre els illots de Ses Bledes, testimonis immortals d'aquests moments inoblidables. 

(Les imatges d'aquest blog estan fetes practicant la modalitat submarina d'apnea, és a dir, sense cap medi de respiració artificial) 

david fluxà



panyols de pescadors



tacó entre la sorra

Donzella

vidriada

el sol s'amaga entre Ses Bledes







Cala Vedella. La cala protegida.

Escrito por midamazul 21-09-2014 en apnea. Comentarios (0)

Si fem un recorregut per la costa oest de l'illa de Eivissa, no podem deixar de banda una de les cales més conegudes d'aquest tros privilegiat de la Mediterrània. Es tracta de cala Vedella, un reducte de aigües protegides per penya-segats de  roca que es tanquen més del que acostumem a veure a qualsevol de les cales que estem acostumats a trepitjar. 

Arrecerada dels vents, amb un bosc de pins a tocar de les onades, això fa que sigui un indret molt visitat a l'estiu. Però l'única forma de passar una jornada tranquil.la és endinsar-nos en el seu fons marí. Així, només ficar el cap a l'aigua, podem contemplar grans vols de enormes oblades que segueixen el nostre passeig submarí com si ens volguessin fer de guies turístics. La confiança d'aquesta espècie és tal, que ens passen entre les cames sense mostrar por als visitans terrestres. 

Entre la praderia de posidònia trobem una vegada més una nacra, pinna nobilis, que creix enganxada a la sorra. En aquesta ocasió es tracta un exemplar jove que esperem arribi a la talla adulta que arriba aquest bivalve gegantí. 

Mollets de tamany apreciable es mouen entre la sorra i la vegetació. 

les imatges submarines d'aquest blog  estan fetes practicant apnea, és a dir, sense l'ajut de cap medi artificial de respiració.


      david fluxà


oblada


pinna nobilis, nacra


nacra vista de costat


mullus surmuletus, mollet