Mi Dama Azul

diving

Cala Vedella. La cala protegida.

Escrito por midamazul 21-09-2014 en apnea. Comentarios (0)

Si fem un recorregut per la costa oest de l'illa de Eivissa, no podem deixar de banda una de les cales més conegudes d'aquest tros privilegiat de la Mediterrània. Es tracta de cala Vedella, un reducte de aigües protegides per penya-segats de  roca que es tanquen més del que acostumem a veure a qualsevol de les cales que estem acostumats a trepitjar. 

Arrecerada dels vents, amb un bosc de pins a tocar de les onades, això fa que sigui un indret molt visitat a l'estiu. Però l'única forma de passar una jornada tranquil.la és endinsar-nos en el seu fons marí. Així, només ficar el cap a l'aigua, podem contemplar grans vols de enormes oblades que segueixen el nostre passeig submarí com si ens volguessin fer de guies turístics. La confiança d'aquesta espècie és tal, que ens passen entre les cames sense mostrar por als visitans terrestres. 

Entre la praderia de posidònia trobem una vegada més una nacra, pinna nobilis, que creix enganxada a la sorra. En aquesta ocasió es tracta un exemplar jove que esperem arribi a la talla adulta que arriba aquest bivalve gegantí. 

Mollets de tamany apreciable es mouen entre la sorra i la vegetació. 

les imatges submarines d'aquest blog  estan fetes practicant apnea, és a dir, sense l'ajut de cap medi artificial de respiració.


      david fluxà


oblada


pinna nobilis, nacra


nacra vista de costat


mullus surmuletus, mollet






ses illetes, un món submarí transparent

Escrito por midamazul 13-09-2014 en apnea. Comentarios (0)

El paradís de tot submarinista és un fons d'aigües transparents, on els peixos no guardin distància i es puguin observar amb tota tranquil·litat, on la mar estigui plana com una bassa d'oli...

Això ha estat el que per fi hem pogut trobar en un dels meus darrers safaris de foto-sub aquest estiu; l'escenari: Ses Illetes, al nord de l' illa de Formentera, allà on la Pitiüsa  petita s'estreta fins formar un llarg fil de terra que separa el vent de llevant del de ponent. Aigua amb tonalitats turquesa, verd, blaus... Tot plegat difícil d'explicar amb paraules.

El que sí podem dir és que, només ficar el cap a la superfície i mirar cap al fons, vàrem poder comprovar per què aquesta illa és la Meca del submarinisme mundial. Feia molt de temps que no em capbussava en aquestes aigües, i ràpidament van venir a la meva ment les mateixes sensacions que la primera vegada.

Una praderia de posidònia que arriba on es perd la vista, visibilitat perfecta, temperatura de l'aigua ideal, peixos de bon tamany que no semblaven tenir por del apneista. D'aquesta manera vam poder contemplar tranquil.lament espàrids com el sard comú, llísseres, oblades, salpes...

Si no fos perque el temps és un botxí implacable, mai haguéssim marxat d'aquell indret meravellós. Però sempre ens quedaran les imatges, els records inoblidables i les ganes de tornar algun dia.

    

              david fluxà  


aigües transparents a ses illetes

llísseres

posidònia

sard comú 

vidriada


Laminaria a la Mediterrània

Escrito por midamazul 26-12-2013 en mediterrania. Comentarios (0)

En aquest blog ja hem parlat diverses vegades de la vegetació que podem trobar al fons marí. Sempre s´ha tractat de espècies endèmiques mediterrànies, algues i plantes. Però fa unes setmanes, un cop més el Gran Blau em va sorprendre amb un alga que no esperava veure tant a prop de la nostra costa.

Vaig estar capbussant-me en aigües de la costa nord d´Alacant, concretament per la zona de Dènia i exactament a la platja de l' Almadrava, una jornada després d' un temporal de mestral i amb la visibilitat submarina bastant dolenta. El fons encara conserva grans praderies de posidònia (buscar post), el que sempre és una bona notícia donat la recessió que pateix aquesta preciosa planta. En canvi, el que no m' esperava era trobar estensos brots de laminaria, un vegetal submarí típic de l´Atlàntic i que es va introduir a les nostres costes a través de l' Estret de Gibraltar. Els companys meus que acostumen a practicar apnea per aquesta zona m´han dit que no es difícil trobar-se amb grans praderies que donen un color verd molt viu, molt més clar que la resta del que estem acostumats a trobar. 

Ple que vaig poder comprovar, la laminaria convivia al costat de la resta de vegetals i el peixos que es guarien al seu interior són els que acostumem a veure als biotops submarins habituals. 


david fluxà



a sobre, praderia de laminaria

un serranus scriba entre les fulles

la platja de l' Almadrava de Dènia, amb restes de posidònia un vespre després d' un temporal de mestral