Mi Dama Azul

el fons marí del Maresme, 2a part

Escrito por midamazul 08-07-2012 en General. Comentarios (0)

Com ja vàrem parlar en una ocasió, un dels meus llocs preferits de busseig és la llarguíssima barra de pedra que passa paral.lela a la costa del Maresme, concretament la que està situada entre els municipis de Vilassar de Mar i Cabrera de Mar.

Es tracta d´un fons de pedra baixa i plana, oberta en alguns punts per escletxes i marquesines, col.locades per la natura (o per l´home: hi ha qui diu que és la antiga Via Augusta romana; busqueu post "el fons marí del maresme") a un fons ideal per la pràctica de la immersió a pulmó lliure. La barra la trobem entre un fons que va dels 5 als 12 metres, a només unes 150 braces de la sorra de la platja. Aquesta situació i la poca distància en kilòmetres que hi ha de la gran ciutat, penso que fa que la visita a aquest biotop submarí sigui obligada.

Això sí: és fa imprescindible l´us de boia homologada perque les nombroses embarcacions que passen, sobre tot en aquesta època, poden donar-nos un ensurt si no ens veuen.

Del recull d´imatges que exposo, podem veure exemplars de làbrids com el thalassoma pavo o el coris juli. També és fàcil observar serrànids com el territorial serranus scriba, espàrids com el sard comú o el sard real (diplodus), entre d´altres.

(les fotografies submarines exposades en aquest blog están fetes practicant apnea)

 

david fluxà

 

 

 

diplodus cervinus

 

rascassa

 

coris juli

 

serranus scriba

 

thalassoma pavo

 

diplodus diplodus

 

estiu

Escrito por midamazul 17-06-2012 en General. Comentarios (1)

El thalassoma pavo és un peix de la familia dels làbrids de costums molt territorials, molt mogut, sobretot quan està en época d´aparellament, com és el cas d´ara que arriba l´estiu. Ja hem mostrat en altres entrades d´aquest blog els preciosos colors que mostra aquesta espècie amb una curiositat que no es dóna amb la resta de la seva familia: de nit s´amaga sota la sorra per fugir dels seus depredadors. Cal tenir en conte que els seus colors vius són una atracció pels peixos grands.

El chromis chromis o "castanyola", en canvi, és molt més tranquil. Ara que l´aigua està escalfada el podem veure passejant en grands grups o a l´entrada del caus foscos. Com ja hem mostrat altres vegades, quan son alevins tenen un to blau elèctric que contrasta amb el color fosc que va adquirint en fer-se gran.

La femella tripteterygion es diferencia molt del mascle. Ella no necesita ensenyar els colors càlids del seu company, es camufla entre la vegetació fins i tot amagant-se dels seus congèneres.

Aquests dies és molt més fàcil trobar-se amb els sards comuns, diplodus, preparats per perforar amb les seves fortes dents els musclos o qualsevol incrustació dura enganxada a les roques.

I si ens apropem a les roques on més arriba la llum del sol, en aigües someres; si busquem petits detalls enmig de enormes ecosistemes de vida, trobarem el parablennius intermedius treient el seu cap, tot abocan-se d´un forat que sembla fet a la seva mida...

les imatges d´aquest blog estan fetes en apnea submarina. Sense medis de respiració mecànica.

 

david fluxà

 

 

thalassoma pavo

 

chromis chromis

 

tripterygion

 

diplodus

 

parablennius intermedius

 

un món aliè

Escrito por midamazul 03-06-2012 en General. Comentarios (0)

Mentre l´aigua de la mar es va escalfant dia a dia, observem que un major nombre d´espècies van apareixen entre el biotops submarins. Com si la temperatura marqués el tret de surtida d´una cursa en la que els peixos es disputen un territori i els seus recursos. L´època d' aparellament es va realitzar, en moltes families, en començar la primavera i podem trobar molts grups d´alevins a l´entrada de les coves i forats que serveixen de refugi dels seus depredadors. De moment, el seu món es redueix a uns pocs metres quadrats de univers blau, però aviat començaran a buscar aliment i desplaçar-se per altres indrets.

En el cas de les families amb costums bentòniques, en que la seva vida es basa en cercar menjar pel fons, com podem veure a les diferents imatges. No em cansaré de repetir la dificultat que comporta observar, seguir, fotografiar i filmar uns éssers que viuen en un medi que, per moltes hores que passem immersos en ell, ens és encara aliè.

Les imatges d´aquest blog estan fetes en apnea, és a dir, sense l´ajut de estris de respiració mecànica.

david fluxà

 

 

parablennius pilicornis

 

coris julis

 

simphodus

 

serranus cabrilla

 

tripterygion (femella)

spirògraf

Escrito por midamazul 13-05-2012 en General. Comentarios (0)

Sembla un vegetal marí i no ho és. Imita una flor i no té res a veure... Què és? Es tracta de un Sabella spallanzanii més conegut com "spirògraf" o amb el nom comú de Palmereta. L´he trobada aquest darrers dies de passeig submarí.

L´spirògraf té un tub que neix en el substrat de qualsevol tipus de fons des dels 0 fins als 30 metres. El cilindre pot arribar a medir fins a 60 cm. de llarg i està format per restes de fang i mucoses que fabrica el curiòs habitant que s´amaga dintre: un cuc. Sí, no és el que sembla, és tracta d´un animal. Una espècie marina amb una funció principal i molt important: filtrar l´aigua. És un gran filtrador que competeix amb els moluscos com el musclo o l´ostra en el seu poder de neteja. Com ho fa? a través del increible "plomall" que li surt de l´extrem superior del seu tub. No són fines fulles, son tentacles fins i llargs que obre en forma de paraigua o antena parabòlica amb la funció d´atrapar els microorganismes com el zooplancton que pul.lulen per la gran massa blava.

Però aquest plomall desapareix en una dècima de segon quan se sent amenajat per la presència d´un depredador com pot ser un espàrid com la daurada o el sard, peixos provistos de bones dents per partir el cilindre i menjar-se l´animal que viu a l´interior. De fet, els fotògrafs submarins no ho tenim molt fàcil per apropar les nostres càmeres sense que desaparegui aquest preciòs ornament.

Mentre faig les fotos, sento que algú em mira. Em giro a l´esquerra i veig un pop que m´observa estirat prenent el sol sobre una roca.

De moment hem tingut sort i espero els propers dies poder anar afeginr més imatges d´aquesta interesant espècie.

 

david fluxà

 

 

sabella spallanzanii, spirographus

 

spirògraf

 

 

spirògraf

 

 

spirògraf

 

 

octopus

Tripterygion: un peix de colors tropicals

Escrito por midamazul 06-05-2012 en General. Comentarios (2)

En les nostres darreres capbussades hem pogut notar que per fi l´aigua ja comença a escalfar-se gradualment, al mateix ritme que les hores de sol s´allarguen. També els peixos semblen notar-ho, perque es mostren més moguts, surten més del forat i la varietat d´espècies marines que podem observar aquests dies s´amplia.

El vent de llevant que aquests dies ha bufat moderadament a Barcelona i resta de costa ha encalmat, també la temuda mar de fons que sempre acompanya aquest vent tant molest per navegar o per desenvolupar qualsevol activitat nàutica.

El que si ha estat una sorpresa agradable per nosaltres és haver pogut observar i fotografiar una espècie que ja feia temps que no veia (buscar post: 'Cala Llevadó') i que no m´esperava trobar davant de casa: el tripterygion, un ejemplar de peix bentònic que no acostuma a creixe més de 10 cm. però que tot el que té de petit ho té d´interesant. Els mascles mantenen uns colors càlids, plenament visibles i que resalten i contrasten amb la resta d´espècies mediterrànies. Els seus tons van des d´un groc fulgurant fins un vermell viu preciòs.

També podem destacar la seva aleta dorsal plenament separada en tres parts diferenciades i que, en desplegar-les, ens mostra una supèrbia curiosa en un animalet tan petit. A més, el seu cap mostra un color fosc (pot arribar a ser completament negre), que es diferencia completament de la resta del seu cos i li fa semblar, de vegades, un peix amb una graciosa màscara carnavalesca.

 

En aquest curiós i inèdit video que he gravat podeu veure l´inici del ritual d´aparellament del tripterygion:

 

http://vimeo.com/42076088

 

 

Alguna de les fotografies estan fetes cap per avall, és a dir, la imatge s´hauria d´haver mostrat a l´inrevés, que és com el trobem moltes vegades, enganxat a les parets de les pedres i acostumant a ficar-se a l´hombra, elque fa que els seus colors de peix d´aquari tropical ressaltin més entre el fons marí.

També hem trobat la resta d´espècies habituals per aquesta època: mollets (alguns de bon tamany), llísseres que busquen menjar per la superficie,làbrids com la donzella o els sempre presents blènids.

Les fotografies d´aquest bloc, a no ser que s´indiqui el contrari, estàn fetes en apnea, és a dir, sense l´ajut complementari de cap estri de respiració autònoma.

david fluxà

 

 

 

 

tripterygion

 

tripterygion

 

tripterygion

 

donzella

 

mollet, mullus surmuletus

 

mugil cephalus