Mi Dama Azul

bolets submarins

Escrito por midamazul 20-10-2012 en General. Comentarios (1)

Ara que  ha arribat l´època dels bolets terra endins, m´agradaria parlar d´un organisme vegetal submarí que podem trobar a les nostres costes i que podriem dir adopta la forma i desemvolupament d´un bolet terrestre.

Es tracta de l´alga "acetabularia acetabulum". És un organisme unicelular gegant, de fet és la cèlula més gran trobada fins ara. Entre les seves particularitats, està la regeneració total (típic en els unicelulars) fins i tot arribant a perdre tot el tall. Lo més curiòs és que es reprodueix a través d´espores i a l´hivern, el seu paraigua es fragmenta i acaba desapareixent fins tornar a formar-se en escalfar-se l´aigua. Es diu que tenen un ús de menor importància com a aliment i com un tractament per als càlculs biliars. També s'utilitza com a planta d'aquari.

Aquestes algues mesuren entre 5 i 10 cm d'altura amb una "copa" de més de un 1 cm de diàmetre.

Tot un exemple de supervivència que he fotografiat en els meus darrers passejos submarins i de la que encara està per descobrir més coses. A les imatges, junt a l´acetabularia, podem veure alguns exemplars marins com el pop o els blènids que conviuen en plena harmonia amb aquest organisme.

 

 

david fluxà

 

 

 

acetabularia1ok.jpg

acetabularia acetabulum

 

 

 

acetabularia1ok.jpg

acetabularia acetabulum

 

pop1n.jpg

acetabularia i pop

 

parableniusbolet.jpg

acetabularia i blènid

 

acetabularia2ok.jpg

làbrid i acetabularia

 

 

cala xelin

Escrito por midamazul 15-09-2012 en General. Comentarios (0)

Avui és un diumenge d´agost, ja gairebé és migdia, fa un dia radiant i qualsevol esperaria trobar la cala plena de gom a gom. Però no, Cala Xelin és una d´aquelles platges que mai s´omplen. Potser perque hi han massa pedres? potser perque no hi han botigues a prop i està lluny del nucli urbà de l´Ametlla de Mar? Tant se val; a nosaltres ja ens va bé. Els mateixos motius que fan que molta gent s´ho repensi a l´hora de visitar aquest indret són precisament els que ens atreuen. Ara podem escoltar com xiula el vent sobre els pins inclinats per la força del mestral. Les seves branques doblades apuntant cap a l´aigua semblen un gest de submissió cap a la gran extensió blava. La seva olor es barreja amb l´olor de les restes de posidònia: mar i terra units en una comunió perfecta.

El tranquil tràngol que la mar aixeca arriba a la bora fent un soroll de repic de pedra contra pedra... arrodonida a la perfecció per la força d´anys i anys d´onades continuades. És una invitació, un clam de seducció que ens fa la Mediterrània per a que ens endinsem al fons del seu ventre.

No es pot refusar una invitació per observar els petits tresors que la mare mar mostra només a uns quants que ja fa temps que caminen entre dos mons.

(les imatges d´aquest blog estan fetes practicant apnea, modalitat submarina a pulmó lliure)

david fluxà

 

 

 

 

serranus scriba

 

scorpaena porcus

 

mullus surmuletus

 

symphodus

 

 

 

 

sobre un fons de sorra

Escrito por midamazul 30-08-2012 en General. Comentarios (0)

Els apneistes i els submarinistes en general, sempre que fiquem el cap a l´aigua i ens trobem amb un fons sorrenc, tenim la impresió de passejar sobre un desert ple de petites dunes formades per la mar de fons. El primer pensament que ens bé és que no hi trobarem vida marina: no hi han biotops en forma de roques, ni vegetació... Però si tenim molta paciència, el dies que la mar està encalmada i aconseguim trobar una visibilitat mínimament bona, podem observar algunes espècies marines difícils de trobar en altres indrets.

Aquests dies de repòs vacacional, en que gairebé hi ha temps per a tot, la meteorologia marina m´ha donat el plaer de fotografiar i filmar els éssers que s´amaguen sota la sorra, a l´espera de la seva oportunitat. És el cas dels petits peixos que podem veure a les imatges, són de l'ordre dels "pleuronectiforms" (que neden de costat), concretament exemplars joves de pleuronectes platessa, més conegut com platija;  que segueixen el joc del camuflatge perfecte... hom diria que la seva pell forma part de la sorra, de fet arriben a enterrar-se i només aboquen els seus prominents ulls.

De tota manera, sense necesitat d´amagar-se sota la sorra, la seva pell es mimetitza completament com podem veure en alguna de les fotos. L´especte d´aquests curiosos animals és la d´un peix que ha estat aplastat per un peu, els ulls i l´opércul cap una banda i la boca en un altra. Són petits depredadors, que s´alimenten de petits crustacis i al.levins de peix aprofitant la seva disfressa perfecta.

En aquest petit video podeu contemplar els moviments de les platijes:

 

https://vimeo.com/48437277

 

En el nostre recorregut sobre el fons de sorra fina, també hem trobat un peix que feia temps que volia fotografiar amb tranquilitat: el lithognathus marmyrus o "mabre", "mabreta". Aquest espàrid rarament el trobarem en un fons fosc; és a dir, no li agrada la pedra. De fet, el seu color també es confon amb la sorra. Les mabres graten amb el seu cap el fons en busca del seu aliment, petits cucs i crustacis. Té una carn molt blanca, el que fa pujar el seu valor gastronòmic de la mateixa manera que el peix que hem parlat abans. Una curiositat d´aquest peix és la facilitat en que els paràsits comensals s´enganxen a la seva pell, com podem veure en una de les imatges. De fet, els pescadors estan acostumats a trobar un d´aquests paràsits dins la boca de la mabreta.

 

Només un 7% del fons marí està investigat; és per això que quan observem l´ecosistema marí ens sentim com exploradors d´un món encara desconegut.

(les imatges d´aquest blog estan fetes en la modalitat submarina d´apnea, és a dir, sense medis de respiració mecànica)

 

 

david fluxà

 

 

 

pleuronectes platessa, platija

 

 

 

lithognathus marmyrus, mabre.

 

 

 mabre amb paràsit

 

 

 

cala montgó

Escrito por midamazul 31-07-2012 en General. Comentarios (0)

Orientada mirant cap a llevant, arrecerada de la tramuntana i situada al sud del nucli urbà de l´Escala, trobem una de les millors grans cales que té l´Empordà: Cala Montgó.

Jo sempre he estat partidari de les cales petites, però aquesta en particular dòna refugi els dies en que aquest famós vent del nord bufa fort, com és el cas d´avui. Així que començem la nostra excursió submarina des de la part dreta on acaba la fina sorra i comença el llarg penya-segat de roca calcària coronat per una tupida pineda. A l´altre extrem queda la imponent punta Milà, que ens protegeix dels vents del sud.

Pel camí anem trobant les pedres que han anat caient dels alts escarpats i que serveixen de cova a les diferents espècies marines que observem. Aquest biotop natural ens ofereix la possibilitat de capbusar-nos en un fons que va dels 2 als 20 metres en el seu extrem. Alguns forats estrets són l´amagatall perfecte del congre, conger conger, aquest curiòs peix serpentiform que he pogut captar amb la meva càmera-sub, tot i que, en veurem, obre la seva boca i em mostra les seves poderoses dents capaços de triturar-me un dit amb els seus queixals i remena el fons de pols amb la seva llarga i fibrosa cua dificultant la qualitat de la imatge.

Maleeixo la meva mala fortuna i segueixo el recorregut on tinc més sort en fotografiar una familia de serrànids, concretament serranus scriba de bon tamany. La seva curiosa mirada, entre parsimoniosa i altiva, em segueix mentre observo els seus preciosos tons atigrats.

Un gran vol de salpes petites m´envolta. Estan tranquiles i aprofito per disparar varies vegades. També algun làbrid es deixa fotografiar abans de desapareixe d´un fort cop d´aleta cabdal.

Una jornada profitosa, un paratge interesant i una visibilitat del fons marí bona, fa que sigui un dia per recordar.

david fluxà

(Les imatges d´aquest blog estan fetes en apnea. Sense fer us d´escafandra autònoma)

 

 

 

conger conger

 

serranus scriba

 

serranus scriba

 

symphodus

 

salpes

el rec del molí

Escrito por midamazul 26-07-2012 en General. Comentarios (0)

 

 

 

A la preciosa vila marinera de l´Escala, a tocar del port, trobem la Platja de El Rec del Molí dins de l'indret protegit conegut com les dunes humides que recorren el camí de ronda que porta a les ruïnes d´Empuries, cobert per alts pins i llargs canyissars, i que formen part d´un dels paratges més interesants de la costa de l´Alt Empordà. Aquesta cala rep el nom de la canalització medieval que es va dur a terme per formar un curs d'aigua paralel al riu Ter, aportant cabdal als municipis propers i que desemboca a la mateixa sorra fina on comença el nostre recorregut submarí.

Precisament aquesta aportació d´aigua dolça li dóna un atractiu submarí molt peculiar, una font de nudrients per les espècies marines; com també és peculiar el fons de roca erosionada de forma molt capritxosa per la natura, tot formant cràters de circumferència perfecta o els interesants arcs que veiem a les imatges i que estan situats a la part de llevant de la cala a una profunditat de tant sols 2 a 4 metres. Podem sumergir-nos i passar per sota d´aquests "ponts" com si formessin part d´una obra feta pel millor enginyer.

Llàstima que el dia en que vàrem fer aquest safari fotogràfic la sorra estava remoguda i la unió de l´aigua dolça i salada, de diferent densitat, provoca que estigui més tèrbola encara.

Tot i així alguns peixos són 'capturats' pel nostre objectiu i poden formar part de la col.lecció d´aquest blog.

 

(aquest reportatge està fet practicant apnea, és a dir, sense l´ajut de cap estri mecànic de respiració)

 

 

david fluxà

 

 

 

 

 

 

parablennius philicornis

 

mullus surmuletus

 

symphodus