Mi Dama Azul

tomàquets de mar

Escrito por midamazul 20-05-2013 en General. Comentarios (0)

Malgrat que la temperatura de l’aigua de la superfície de la mar encara està freda i les darreres pluges no conviden a fer un safari fotogràfic com cal, aquests darrers dies he pogut observar una anemone que encara no havia fotografiat en tot el seu esplendor: es tracta de la actinia equina, més coneguda a les nostres costes com "Tomàquet de mar", suposo que deu el nom comú per la seva curiosa forma i color, sobre tot quan té els tentacles amagats i adquireix la perfecta forma d’aquesta famosa hortalissa.

Diem ‘tentacles’ perquè el tomàquet de mar no és un vegetal sinó un animal i bastant tòxic, sobretot per les seves víctimes: crustacis, mol·luscs i, fins i tot, peixos. La toxina que deixa anar la actinia equina és tòxica fins i tots entre la mateixa espècie, és per això que els tomàquets sempre els trobarem solitaris, separats, el que fa que la seva reproducció sigui a distància, deixant anar el seu esperma a través dels corrents submarins.

Quan podem observar els seus tentacles completament desplegats és a les hores de menys il·luminació, per lo que no deixa de ser anecdòtic que la meva trobada hagi estat en ple migdia.

En aquest blog ja hem parlat diverses vegades d’altra anemone mediterrània: el fideu de mar, també un altre depredador força curiós, donat que són animals bastant estàtics, però molt actius al mateix temps.

En altres moments, també he pogut captar amb la càmera una interesant varietat de parablennius que encara no tenia als meus arxius. Em va sobtar els seus tons completament càlids, sobre tot en el seu cap, que van del grog brillant fins al vermell més fulgurant que he vist mai en el fons marí.

Aquest món encara per descobrir no deixa mai de sorprendrem.

(les imatges d’aquest blog estan fetes practicant la modalitat subaquàtica de apnea)

david fluxà

 tomquet2.jpg

 

tomquet1.jpg

 

tomquet3.jpg

 

blnidtaxi1.jpg

 

 

coris julis

Escrito por midamazul 24-02-2013 en General. Comentarios (0)

El coris julis és un peix que no passa desapercebut. Per començar, és una espècie que llueix uns colors càlids en els mascles i femelles canviades de sexe (com molts peixos mediterranis, són hermafrodites segons les necesitats territorials). Però el que crida més la nostra atenció quan l'observem és la seva boca prominent, característica no,més amb la gran família dels làbrids, que ja hem mostrat en altres ocasions en aquest blog. El nom "làbrid" vé donat pels seus curiosos llavis carnosos que podem veure més exagerats en el grup del symphodus.

A les nostres costes, el coris julis és conegut com a "donzella", segurament per que sembla tota una pubilla. La podem trobar a poc fons, en constant moviment, jugant entre la praderia de posidonia o sobre un fons de pedres. De nit, actua de forma més tranquil.la i, igual que el seu parent proper, el thalassoma pavo, s' amaga sota la sorra.

 

(les imatges d'aquest blog estan fetes practicant apnea)

 

david fluxà

 

 

 

donzella0k.jpg

coris julis

 

donzella11.jpg

donzella

 

donzella2ok.jpg

donzella i mollet

 

donzella3.jpg

coris julis entre altres espècies

moviment

Escrito por midamazul 17-02-2013 en General. Comentarios (1)

Després d'haver mostrat els habitants marins en estat de feblesa (veure post anterior), reprenem l'estil d'imatge que més m'agrada: Els peixos en el seu moment més pur. Val a dir que no és gens fàcil tal i com he comentat altres vegades.

Penetrar en un món diferent al nostre, sense respirar... camuflar-nos entre el fons marí, intentar no interrompre els moviments d´aquests animals que es passen la major part de la seva vida en constant moviment; instants en que la gravetat terrestre no existeix i el que ens resta a la ment esdevé alló més semblant al vol d'un ocell en plena llibertat.

Completament aliens al que passa més enllà de la estreta linia que separa el planeta silenciós d´un altre saturat de tot el que oblidem quan creuem el mirall blau.

El premi de l'apneista és sentir-se per uns moments inoblidables protagonista d'esdeveniments desconeguts per la majoria de les persones que caminen sobre terreny sec.

Només un set per cent dels mars i oceans està explorat... això vol dir que tenim al nostre costat un món per descobrir.

david fluxà

popet4ok.jpg

octopus

 

 

scriba6ok.jpg

serranus scriba

 

pavo1eco.jpg

thalassoma pavo

 

 

ferits

Escrito por midamazul 16-12-2012 en General. Comentarios (0)

Sempre he mostrat les imatges que presenten als animals marins en la seva forma més òptima. En canvi, per una vegada i a contracor, m´agradaria fer un petit recull de fotografies submarines en que els peixos apareixen en un estat, podriem dir, vulnerable, feble.

Tos sabem que els peixos, a la part exterior de la seva pell, tenen escates. Aquest element que tant ens molesta a l´hora de netejar-lo per menjar, esdevé una protecció vital per guarir-los de possibles atacs exteriors en forma d´infeccions, mossegades d´enemics i ferides produides pel contacte amb les formes punxenques del fons marí. La manca d´aquesta protecció natural pot deixar l'exemplar afectat exposat a agafar malalties o a que un paràsit comensal s´enganxi al seu llom i s´alimenti del seu organisme.

Qualsevol petita ferida, pot acabar en un fatal desenllaç per l´exemplar tocat. Sota aquestes paraules podeu observar el que passa quan perden alguna part de la seva "armadura". Una mabre amb un paràsit enganxat, un làbrid amb la pell oberta per possibles baralles territorials, un aleví de llobarro amb una erupció al llom i un paràsit a la zona anal, un espàrid amb una pústula... són alguns dels exemples que podem trobar quan penetrem en el fons marí.

El món submarí és el resultat d´una continua lluita per la supervivència. Ens cal prendre nota.

(les imatges submarines estan fetes practicant la modalitat subaquàtica d´apnea)

 

david fluxà

 

 

tordscau2ok.jpg

làbrid amb ferides

 

llobarret2ok.jpg

aleví de llobarro amb ferida i paràsit

 

esparrallferidaok.jpg

espàrid amb ferida

 

mabraparsitok.jpg

mabre i paràsit

padina pavonica

Escrito por midamazul 04-11-2012 en General. Comentarios (0)

De vegades, quan ens submergim sota el mirall blau, no ens fixem amb el que és més elemental i comú. És com si els arbres no ens deixessin veure el bosc. Així és el cas de l´alga que podem trobar en la majoria de les nostres apnees, es tracta de la padina pavonica, de la classe de les Phaeophyceae o algues brunes.

Tantes i tantes vegades fotografiant el fons marí i les seves espècies animals, tants cops enfocant els moviments d´un peix... i allà la tenim, davant nostre: majestuosa, bonica, amb la seva forma que imita els cargols del vestit d´una ballarina de flamenc. De fet, quan la veiem enganxada al fons de pedra, segueix el moviment de les onades tot imitant els moviment d´un ball folclòric. Els sus talls arrodonits i ondulats, de consistència forta, formen part del paissatge de les nostres escenes mediterrànies. Moltes són les imatges en que apareix aquesta alga com a complement perfecte d´un quadre submarí. La padina apareix en moltes de les meves fotografies; avui he escollit unes poques com exemple, però la veritat és que el nostre fons marí no tindría raó de ser sense aquest vegetal com a teló de fons.

La padina pavonica es reprodueix a l´estiu i és una alga que tolera molt bé la llum del sol i l´aigua amb bona temperatura, és per això que la podem trobar a poca profunditat, gairebé a la superficie, i desapareix a partir dels 20 metres de fons. S´ha descobert que té propietats dermatològiques, sobretot pel que fa a millorar l´elasticitat de la pell.

 

(les imatges d´aquest blog estan fetes en apnea, és a dir, a pulmó lliure i sense ajut d´estris mecànics de respiració)

 

 

david fluxà

 

 

 

padina1.jpg

padina pavonica

 

mollet1.jpg

mullus surmuletus

 

tord1.jpg

symphodus

 

sard1.jpg

diplodus sargus

 

vidri10ok.jpg

diplodus vulgaris

 

img2229um.jpg

padina pavonica