cala montjoi
A mida que ens apropem a Cala Montjoi, al sud del Cap de Creus, el cel agafa el color de la cendra i els núvols van agrupant-se impulsats per la tramuntana que comença a bufar amb força aixecant la pols dels camins i fent inclinar els pins costaners, fins que les seves branques semblen barrar-nos el pas com si ens avisessin del canvi de temps que està a punt d´arribar. . La punta de Norfeu mostra un mantell blau puntejat de crestes blanques, així que intentem arreserar-nos al màxim tot seguint el contorn sud de la cala. Només ficar el cap a l´aigua, comprovem com el fons marí encara amaga una gran pradería de posidonia (buscar post d´aquest tema), la planta submarina més característica de la mediterrània. . La millor sorpresa la trobem en veure com, entre els seus grans talls, sobresurten precioses nacres, pinna nobilis, (veure post d´aquest tema) de tamany adult; aquest grans bivalves calculem que fan gairebé 50 cm d´alçada... han trigat molts anys per adquirir aquesta mida, per lo que desitgem que puguin acabar el seu llarg cicle i puguin reproduir-se sense els problemes que estan tenin com a espècie amenaçada per la explotació humana. . Seguint el nostre recorregut submarí a pulmó lliure arribem a la paret natural que desapareix cap a profunditats poc aconsellables pels apneistes. Allí trobem les espècies habituals (tot i que de nombre i tamany reduit) com el sard, la vidriada, salpes, mollets, làbrids, gòbids, escòrpores i un petit pop amb el que juguem una estona. . Al cap d´una bona estona tornem a terra. Tot just quan el cel descarrega tota la seva humitat acumulada sobre els nostres cosos previament mullats. david fluxà
