el territori del bernat pescaire
En les meves darreres apnees he pogut gaudir de la companyia d' un gran depredador submarí, però aquest cop es tracta d´un animal que no té escates... sino plomes: El Bernat Pescaire. La veritat és que és al.lucinant veure aquestes aus marines introduir-se en el fons marí i, amb l´ajut de les seves potes planes com les pales d´un rem, caçar els peixos desprevinguts. . Tot a una velocitat espectacular, amb una perfecció de moviments gairebé absoluta. La seva rutina diaria es bassa en capbussar-se, practicar la pesca submarina i passar-se la resta de la jornada prenent el sol per a que el seu impermeable plomatge s´assequi. Quina enveja! . Si el que trobem a sobre de la superficie és sorprenent... també ho és el que hi ha sota el mirall blau: els espàrids apareixen a poc fons alimentant-se de les incrustacions qui hi ha a la roca. La vidriada (diplodus vulgaris) no acostuma a creixe tant com el seu cosí el sard comú, però és molt agraït de fotografiar, encara que es tracti d´exemplars joves com els de les imatges que adjuntem. Un espàrid que sí creix és la salpa (sarpa salpa); a la imatge inferior podem observar un grup de bon tamany, que disfruta jugant amb l´escuma formada pel trangol a l´espera de poder empassar-se les restes d´herbes que es desprenen del biotop. Una vegada més els blènids com el parablennius philicornis aboca el seu cap encuriosid fora del seu cau o es col.loca sobre una pedra. . Aquest cop no hem trobat molts sards (diplodus sargus), malgrat tot, hem pogut captar algún exemplar jove. . Tampoc podien faltar els gòbids com el gobius bucchichi camuflant-se entre la sorra i la praderia de anèmones (fideu de mar) altament tòxiques la punta dels seus tentacles. . (totes les imatges submarines d´aquest blog estan fetes en apnea, és a dir, a pulmó lliure, de forma natural i sense engins mecànics de respiració) david fluxà
