Vent suau
dimecres, 22 de juny de 2011
A bordo del "Marestany":
Amb una suau brisa de component sud, el "Marestany" avança lentament a un ritme de tres nusos. La mar no dibuixa cap cresta d´escuma i la nostra Senyora vestida de blau reposa en el merescut descans del soldat després de la batalla. Els nostres peus despullats sembla que trepitgen el magma d´un volcà en caminar de proa a popa de la coberta.
.
El vent aparent que provoca en la seva lenta marxa fa que s´estigui fresc sota les veles. El silenci és gairebé complert; tan sols la repicadissa de l´aigua contra la línia de flotació ens recorda que ens movem i sembla mentida que davant nostre estigui la gran massa sorollosa de la ciutat.
Per la nostra banda d´estribor passa un peix lluna (mola mola) treient, com acostuma a fer, la seva aleta dorsal fora de la superficie.
.
Després de fer una trasluchada tranquila, jo m´enfilo pel pal i pujo fins la primera creu per fer fotos des d´aquesta preciosa perpectiva del barco.
.
Però els moments de plaer també són efímers… el temps ens passa ràpid i aviat enfilem cap al Port Olímpic, cap al nostre nexe d´unió entre el desert blau i el món terrestre.
david fluxà
