una nova temporada de navegació
A bordo del Marestany.
Després d´haver dedicat una jornada a netejar l´obra viva del casc del veler, la proa del nostre barco torna a trencar les aigües davant Barcelona.
Tota feina al port és feixuga. Tant la tasca burocràtica (posar al dia el rol, despatx i passar la inspecció)com la física: rascar la quilla amb una espátula sumergits sota l´aigua. I sort d´això, perque aixecar el veler amb la grúa és car i implica més d’ un dia en el carenat (veure post “pasar por la quilla”).
Però ara ha arribat la part bona i el Marestany està preparat per encetar una nova temporada de navegació.
Amb un vent de garbí de
.
Estem Toni i jo satisfets en comprovar que tot funciona correctament. Només cal arreglar uns quanta detalls habituals en una nau vella com és aquest Puma de 29 peus d´eslora.
La brisa a la cara, l´estela aplanant l´aigua que deixem enrera, la proa partint les petites onades… tot forma un perfecte equilibri entre nosaltres i la gran extensió blava.
Els postres pensaments es veuen sobtadament trencats en veure per l´aleta d´estribor un gran peix que salta fora de la superficie, possiblement una tonyina, fa uns quanta salts abans de desapareixe sota l´abisme fosc. En aquell món que ens demana una vegada més que el visitem.
david fluxà
