una pedra amb potes
El vent de garbí bufa fort fa i que entre el blau de la superficie es vagin formant crestes d´escuma blanca. Les gavines argentades despleguen al màxim les seves ales i es mantenen planejant a pocs metres de les ones com si fosin estels conduïts per un fil invisible. De tant en tant, repleguen les seves veles de ploma i es deixen caure sobre la massa d´aigua. Sota les aus aquàtiques, un argonauta penetra per uns instants en aquest univers en que ni el vent ni la pluja arriben. En canvi, sí es fan notar els efectes de les darreres precipitacions: la visibilitat submarina és pràcticament nul.la; hi ha molta matèria en suspensió, el que dificulta l´èxit de les fotografies. Aviat descarto fer imatges de paisatge i em dedico a utilitzar el macro i mirar d´aprop el fons pedregós. Nombrosos grups de petites castanyoles (chromis chromis) mouen nervioses les seves aletes caudals com si fosin minúscules tisores de punta roma. També aletejant, faig un recorregut amb el meu cos gairebé tocant el fons rugós quan de sobte veig una pedra que es mou lentament i sembla caminar. M´apropo i observo quiet aquest curiós fenòmen. . Comprovo que es tracta d´un cranc que ha imitat a la perfecció la forma i color de les pedres (fins i tot li creixen sobre la closca les mateixes algues que cubreixen el fons). El crustaci, en veure´m, comença a caminar i jo el segueixo amb l´objectiu de la càmera. (veure video). video: http://www.vimeo.com/24535003 Tot un prodigi del camuflatge. david fluxà 
