el fons marí del Maresme
Aquest cap de setmana m´he capbussat en aigües del Maresme. Concretament a la zona que hi ha entre Cabrera de Mar i Vilassar de Mar. Feia molt de temps que no obserbava el fons marí que comprèn la llarga i estreta línia que passa paral.lela a la platja a poca distància d´on peten les onades. . Una llarga i estreta barra de roca uniforme... Aquesta curiosa forma, que segueix la costa al llarg de bona part dels municipis d´aquesta zona, ha fet que moltes investigacions submarines arribin a la conclusió de que es tracta de la famosa calçada romana que en època de l´emperador August recorria aquesta part de la costa mediterrània. I la veritat és que si observem la forma rectangular de les roques que trobem en un fons que va dels 5 metres fins els 11 o 12 metres, aquesta teoría sembla ben creïble com podem veure a la fotografía inferior. Malgrat els 2000 anys en que la biologia marina ha anat modelant la superficie de les pedres, en dies de bona visibilitat (no és el cas de la jornada en que mostro les imatges), podem veure una mena de lloses, separades per esquerdes rectes, tot formant un llarg camí. Fins i tot les mostres de pedra que s´han extret del fons indiquen que hi ha morter i material que utilitzaven per fer les famoses vies en època de l´imperi.Però totes les teoríes tenen punts de vista en contra, i hi han altres arqueòlegs submarins que afirmen que la llarga barra són les restes fòssils de la sorra de la platja en època romana. Polèmiques a banda, el que importa és el que podem trobar de vida en aquest biotop: gran nombre de castanyoles ("chromis chromis") volen sobre les pedres i monten guardia a la entrada dels forats. La castanyola és una espècie que en estat juvenil mostra un color blau elèctric preciós i que espero poder fotografiar en els pròxims mesos. . També vaig inmortalitzar un dels peixos més exquisits a les taules en que es valoren el millors 'suquets': la rascassa o cap roig (scorpaena scrofa), una varietat de la escòrpora que podem veure en anteriors articles d´aquest blog. Tot el que te de bo en gastronomia, ho té de dolent en el seu medi submari... la seva aleta dorsal (a la imatge inferior la podem veure desplegada com un ventall en senyal de defensa) és molt tòxica, provocant febre i paralització de membres afectats en persones sensibles. . Tampoc podia faltar els peixos habituals en aquests fons: els blènids i els gòbids, les espècies més bentòniques d´aquest tipus d´ecosistema. . (totes les imatges submarines d´aquest blog estan fetes en apnea, és a dir, a pulmó lliure) david fluxà
