Mi Dama Azul

La vida a bord

Escrito por midamazul 25-06-2019 en Port. Comentarios (0)

La vida a bord d'un veler, encara que estiguis amarrat a port, té certs detalls que no pots sentir vivint a terra seca. El sol fet de dormir sobre un element que es mou marca la diferència principal. El moviment suau del casc sobre la superfície fa de bressol natural, com si una mainadera desconeguda vetllés pel nostre descans i la cançó de bressol que utilitza cada nit és el grinyolar de les amarres quan es tensen i el repicar de la driza del pal, que marca un corus particular amb els altres velers. Tot això i moltes coses més formen part de la cadència del pas de les hores en un barco, moments que es veuen més intensificats en sortir a mar oberta. 

Aquests dies hem tingut la invitació i el plaer de navegar a bord del "Luna d'aigua", gaudint una vegada més de l'agradable companyia del Joan i la Lourdes per anar a posar rumb fins a Cala Xica, una petita platja al nord de la platja del Far, tranquil·la a primera hora del matí i on hem fet el primer bany de l'any des d'embarcació. 

La suau brisa de Garbí convida a fondejar a prop del trencam on disfrutem de l'aigua cristallina i una temperatura d'aigua en la superficie de 22 graus. 

Un cop veiem que van arribant més barcos que no han matinat tant i van ocupant el poc espai que ofereix la caleta, decidim aixecar el "ferro" i posar rumb de tornada. El casc de la motora llisca sobre les petites ones que va formant la marinada que comença a entrar. 

Els nostres desitjos en creuar la bocana de tornada a la nostra palanca d'amarrament és que aviat poguem enfilar proa rumb a la ratlla on els dos blaus es trobem per donar-se una besada dolça per part celeste i salada per la part marina. 


David Fluxà 



Polint la fusta

Escrito por midamazul 02-05-2019 en Port. Comentarios (0)

Port de Vilanova, a bord del veler Gemma, 1 de maig de 2019


Després de passar una nit tranquil·la a bord, que contrasta amb els dies de temporal de gregal i llevant que hem patit dintre el moll, el cel apareix seré, assolejat per alegria nostra. Una moderada brisa de garbi refresca els nostres rostres mentre fem tasques a la coberta. Hi ha tanta feina pendent que mai sabem per on començar… Decidim dedicar la jornada a rascar la fusta de teca dels passamans i del “botaló” de proa. Aquella protuberància que surt de la punta de proa i per on deixem caure l’àncora quan fondegem. Es tracta de polir la capa exterior malmesa per anys de deteriorament i quan tota la fusta estigui neta, pintar amb barnis especial de nàutica. 

És una feina bàsicament de decoració i no de funcionalitat com hem fet fins ara… Però netejar la cara del Gemma fa que quan trepitgem coberta estiguem més animats i veiem que poc a poc l'embarcació va recuperant vida. 

Un cop acabada la feina, visitem la motora “Lluna d’aigua “, amarrada a poques brasses del nostre veler, on els seus amables armadors, el Joan i la Lourdes, ens conviden a un café a bord i comprovem la gran diferència entre amdues embarcacions, no només pel fet de que una motora és un barco diferent a un veler, sino perquè la “Lluna d’aigua” és un barco que està molt ben equipat i cuidat amb molta cura pel seu patró. 

Departim amb ells una estona molt alegre, escoltant amb atenció tots els consells que ens donen i desitjant que, a poc a poc, poguem tenir el nostre veler minimament arreglat per poder fer rumb a mar oberta. 

David Fluxà 

Tot el que no veiem

Escrito por midamazul 08-04-2019 en Port. Comentarios (0)

Port de Vilanova, 7 d’abril de 2019 

A bord del veler Gemma 


Els velers s’hi semblen a un iceberg en una cosa que sempre passa desapercebuda: La part important és la que no es veu, la que està sumergida. 

En terminologia nàutica, diem “obra viva” a tota la part del casc que queda pet sota de la línia de flotació. I segurament se li diu “viva” perquè és la que fa la veritable funció dinàmica. Sense la quilla o la orza, el veler no tindria sostentació quan el vent infla les veles i podria tombar-se fins quedar amb la coberta mirant cap al fons. 

És per això que dediquem tota una jornada a vestir-nos de neoprè gruixut (la temperatura de l'aigua encara està freda) i amb la càmera submarina en una mà, i una espàtula a l’altra, repassem tots els punts vitals de la panxa del Gemma. Com ja era d’esperar, trobem força incrustacions en forma de diferents vegetals i moluscs. Els anys d'abandonament sense treure el barco per rascar i pintar, han passat factura en forma de biotop natural. 

La meua intenció no és eliminar totes les incrustacions, donat que pensem fer-ho en profunditat i tranquil·lament en els propers mesos, abans de sortir a mar oberta. Es tracta de comprovar que la fibra no tingui esquerdes visibles i sanejar els punts delicats com la punta de l’orza, el timó, els forats de sortida i entrada d’aigua del wc… 

Aviat comprovem aliviats que tot està al seu lloc. Tot i que caldrà fer una inspecció profunda quan el veler estigui al carenat del port. Serà un moment decisiu. 

Entre els organismes vius que trobem adherits a l'obra viva podem destacar musclos de tamany comestible, barretets, anemones i fins i tot l'inici de una branca d’una gorgonia. És curiós om el fons marí absorbeix i transforma qualsevol cosa que entra en contacte en el seu element. 

Fins i tot nosaltres quan penetrem dins el mirall blau sentim, com hem dit en altres cròniques d’aquest quadern, que formem part d’un altre univers… 


David Fluxà 


Foraborda a punt

Escrito por midamazul 01-04-2019 en Port. Comentarios (0)

Port de Vilanova, 31 de març de 2019. 

A bord del veler “Gemma”. 


Un vent moderat de llevant bufa a primera hora del matí al port. El cel amenaça en trencar la monotonía anticiclònica enquistada d’aquests darrers mesos. Hem matinat amb l'objectiu de traslladar el motor foraborda ja arreglat des de Barcelona fins el nostre amarrament a Vilanova.

Actuem intentant acabar el més ràpid possible per tal de evitar la possible pluja tan esperada i anunciada . Així que carreguem el pesat enginy del cotxe a bord amb la dificultat que comporta moure’s per coberta amb un pes contundent. Ens dirigim directament cap al mirall de popa i coloquem no sense dificultat el foraborda sobre el seu suport. Després el collem i trinquem ben fermament de manera que en les vibracions produïdes pel motor no caigui al fons marí. Una de les comprovacions obligades a bord és revisar la fermesa dels ancoratges sobre el suport a popa. I ja posats, per estar més tranquils, passem un cap per la part alta de la cua i el fem ferm a la cornamusa de l’aleta d’estribor. Així, en l’hipotètic cas de desprendre's del suport, el motor quedaria suspès tocant el casc i es podria recuperar. 

Fets tots els ajustos pertinents, arriba el moment tan esperat: Comprovem que quedi gasolina al petit dipòsit autònom, estirem el dispositiu d’estarter, tirem del cap d’arrancada i de seguida el soroll característic d’aquestes màquines trenca el silenci entre totes les embarcacions amarrades. Exclamem un crit de triomf mentre intentem evitar la temptació de amollar amarres i sortir a la mar… 

Encara no ha arribat el moment. Encara resta molta feina i elements vitals per arreglar abans no creuem la bocana camí a la ratlla de l'horitzó. Però avuí hem fet un pas més per assolir aquest somni. 

Mirem cap al cel. Els raigs de sol han guanyat la batalla als foscos núvols i sembla que gaudirem una jornada més de llum… 


David Fluxà 


Foraborda

Escrito por midamazul 20-03-2019 en Port. Comentarios (0)

Port de Barcelona, Club Maritim. 20 de març de 2019


Una part imprescindible d’una embarcació és el seu motor. El seu bon estat a bord pot ser el millor dels salvavides. Ha de treure d’un mal moment en que l’estat de la mar (tant una encalmada que no permeti desplegar veles, com un temporal que les faci pleguar), requereixi el seu us. Evidentment, per fer les maniobres d'entrada i sortida de port fan d’aquest enginy una eina clau. 

Per això avui ens retrobem al Club Maritim de Barcelona on tenim grans records i bons companys que ens poden ajudar a arreglar el foraborda del “Gemma” que, com tantes altres parts del barco, ha estat abandonat durant anys. 

Cal netejar el dipòsit autònom de gasolina, canviar moltes peces de goma desgastades, arreglar carburador … Molta feina abans de sentir-lo funcionar. Afortunadament, és un motor de només 6 cavalls i monocilíndric, petit però senzill. Són les avantatges que dóna no disposar d’un gran motor dièsel intraborda que encariria molt les despeses. 


David Fluxà